Ajuntament de Vinaròs - 1980 - Vinaròs
Terreta (fragment)
... que jo,
vinarossenc
de soca,
d'arrel,
mediterrani
pels dotze
quadrants;
del tronc-
nissaga
d'Agramunts i
Domènecs,
de l'antiga
llavor
de Salomós i
Braus;
d'haver aguaitat
l'esplendent blavor
dels teus elements,
d'haver respirat
primerencs alès
de vents
que mai no
s'esbarven,
mai.
Envanit
d'haver brotat
davant
la font
festejada
per un solfeig
de granotes,
libèl·lules i
paperines,
a l'Amera,
de la vila antiga,
molt lleial
Vinya
d'Alòs,
la plaça
més gran.
Pont romà
Sòlid
s'aixeca
el vell pont romà
regnats
i repúbliques
ha deixat passar;
sol i impàvid,
a prop de la mar...
Seguint als fenicis
vingueren uns romans,
construïren el pont
per creuar el barranc;
saions i geníssers
l'han ben trepitjat,
així com allaus
de segles i fang;
romans de grans fets,
gòtics
i musulmans,
més tard els francesos,
no hi fa molt,
alemanys.
Aprenents de Niàgara,
a dalt el riu,
es Canals,
que tan sols corren
quan volen rajar,
aixetes dels núvols,
de la tardor l'aiguat.
Sentireu
molt d'Història
junt al vell pont romà,
veus de legions i guerrilles,
gallard portal valencià.
D'Irta a Montsià es troba la terra meva
Músiques de bronze s'escolten,
sons de xiquets i d'orenetes,
enduts per l'aireig de tramuntana.
A l'ampla i suau vall meva,
filla de la valenciana Irta
i l'alt Montsià català;
ornada amb bravius rocams
de sinuoses daurades cales,
encís d'atzavares i romanís.
Contemplava els teus serradals,
llits de llunes, estels i sols;
de molt lluny vostre, sóc enyorat.
Enyorat de les fèrtils closes,
on tendres forments envaneixen
encesos pels focs de roselles;
lluny de les florides sínies
on tec, tec, tec, pacientment
solcs eixuts s'assaonen;
dels rogencs cels de mestral,
ponent de bat a bat en flames,
muses per a Sorolla i Maragall.
Nostàlgic dels teus colors sóc
i amb molt deler sempre somio
al teu bressol de nou fer cap;
a l'accent càlid de memòries,
als paisatges i racons d'ahir,
aviat vull a vosaltres tornar.