Edicions 62 /Empúries (Barcelona), 2004
Les vuit del vespre
Era gran un exili en la certesa
Agustí Bartra
S'alça el marge saulós rere la fàbrica.
Una figura negra s'hi aboca.
Entre el descobridor i l'al·lucinat,
se situa la tria del mot just.
Dues naus amb teulada d'uralita.
La tasca no s'atura, i serà breu
aquesta nova intensitat final.
Alguns fanals s'encenen abans d'hora.
Era gran un exili en la certesa
de saber que el demà és tan problemàtic.
Les deu del matí
S'endevina el morat del colorant
que traginen les aigües. Tornassol
no fet per a l'esguard. L'àcid s'acosta
a la gola; els bidons són irrisoris.
Els mots es fan difícils: «Jo volia
viure en ple èter, entre els simulacres
aeris de les coses» (Jean-Paul Sartre, Les mots).
Una sentor d'herba cremada
es va emportant la veu que desafina.
Era gran un exili en la certesa.