Columna Edicions (Barcelona), 1998
El Clot de la Mota
Sap que el prodigi dura un instant,
el gest precís dels fanals quan més lívid
destil·len el silenci. Que s'albira
puntual xàfec malva i oronetes.
Dòcils pupil·les transmeten rigor
de segle escàs amb ullals on abeura
la fam de la història. I eren
temps de marjals atapint horitzons,
sendes i nens de terra percaçant
bestioles amb nom de sant petit.
Un instant fugitiu i ja n'és còmplice,
motiu i còmplice d'un món enllà
l'estiu de bat a bat, enmig d'un clot
antic de motes, camí de la mar,
on l'últim raig de sol sempre era verd.
Muetzí de pedra
Montgó
I sempre veritat i sempre engany,
el blau,
quan sap que tot té nom de vent que passa,
quan endevina quin clam mil·lenari
remou entre cimals el vell oracle:
us prenc desig a canvi de la vida.