Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El Fort de la Guàrdia és una ciutadella del segle XVII que domina la vila i la vall de la Tec. Està situat a 325 metres del poble i a uns 100 metres més amunt, cap al nord-est. Prats de Molló esdevingué un important lloc estratègic després del 1659, data del Tracta dels Pirineus, que cedí l'antic comtat de Rosselló a l'Estat Francès. La vila fou fortificada per Sébastien Le Prestre, mariscal de Lluís XIV, qui també construí el Fort de la Guàrdia. Vauban edificà el fort en el lloc on hi havia hagut la torre de guaita medieval, del segle XIII, de la Guàrdia, que quedà englobada en la nova construcció; la vella torre ocupa el lloc central de la fortificació moderna.
La Torre de la Guàrdia està documentada des del 1307. És de planta circular, i la seva alçada arriba als 9 metres. El diàmetre interior és de 3,2 metres al nivell del primer pis, amb un gruix de murs de 145 cm. Té dues estances interiors, cobertes amb cúpula. Tot i que ara disposa d'una porta d'entrada a ran de terra, l'original és a nivell del pis, és orientada al sud i està formada per un arc una mica rebaixat, format per lloses en forma de plec de llibre. El Fort de la Guàrdia fou declarat com a monument històric el 1925. Un cop serem al fort des de qualsevol punt que doni bones vistes a la vila podem servir-nos de la lectura de dos fragments d'El dia de l'ós, de Joan Lluís Lluís.
Autor:
Joan-Lluís Lluís i Torrentó
Obra: El dia de l'ós , 2004
Pàgines: 22-23
Obra: El dia de l'ós , 2004
Pàgines: 22-23
El castell és allà dalt, en un dels cinc turons que, de prop o de lluny, envolten el poble. És allà tal com el dibuixava de petita, almenys les parts dibuixables, que no eren protegides pel secret militar. A mig camí de casa, prova d'entreveure el sentinella de la torre meridional, però no pot, ni tan sols no es veu la punta de la baioneta. Deuen haver canviat el lloc de guaita i és ben estrany, no canvien mai res. Abans es veia bé, sobretot de la banda d'on puja Bernadette. La podia distingir de seguida que arribava sota la fita plantada a una vintena de metres d'un giravolt del camí i que indica el límit que cap civil no ha de traspassar sota pena de ser detingut. No l'havia traspassat mai, és una de les lliçons de l'escola, però alguns minyons s'atreveixen a fer-ho de tant en tant, quan fan apostes per enlluernar una minyona. Una vegada en Fourcat, el fill del pintor de cavalls, ho va fer per ella i va passar una setmana tancat sense que els seus pares poguessin veure'l. Bernadette no li va adreçar la paraula mai més, perquè tenia rancúnia contra en Daniel, que no ho havia provat. Però en Daniel no feia mai res que pogués semblar prohibit o ni tan sols atrevit. Bernadette ja ho sabia quan escrivia el seu nom damunt les pedretes que llançava al Tec.
Autor:
Joan-Lluís Lluís i Torrentó
Obra: El dia de l'ós , 2004
Pàgina: 24
Obra: El dia de l'ós , 2004
Pàgina: 24
Les cases no han canviat gaire, però de les xemeneies ixen menys fumeres que abans, deu ser que n'hi ha que s'han posat la calefacció elèctrica. La part del poble fora de les muralles s'ha eixamplat una mica i l'escola, rere el firal, ja no és un edifici solitari, ara està gairebé envoltada de cases tan altes com ella. Bernadette la troba menys espantosa, li sembla que li hauria agradat que aquestes cases ja hi fossin quan ella hi havia d'anar. És clar, també veu el Tec que frega les muralles pel sud i que fila recte cap a la plana, però no pot distingir si les barreres de control damunt dels tres ponts estan aixecades o abaixades. Sap, però, que només queden aixecades el diumenge i els dies de festa. Voldria anar-hi per mullar-se la cara amb l'aigua del riu i caminar per les pedres provant de no entrebancar-se, però sap que no gosarà acostar-s'hi, tots pensarien que té nostàlgia del seu passat llicenciós.
Altres indrets de Prats de Molló i la Presta:
Indrets