El castanyer gros
Autor:
Francesc Bardera i Massó
Obra:
Nadales i poemes
, 1994
Pàgina:
45
El castanyer gros
És un arbre de ma terra
per poca gent conegut,
clavat enmig de la serra
en un racó espès i brut,
té al davant, a la carena,
Palestrins, dret i sorrut,
l'Àliga sobre l'esquena,
per llit, la Baga d'en Cuc
on el torrent li fa ofrena
de l'aigua que allí recull,
a dalt, la Calma serena
i la majestat del Sui.
És un arbre centenari
potser té més de tres-cents anys
el tronc, com un santuari,
sembla bastit per estranys,
a la soca foradada
set homes hi poden entrar
i en la fosca nit gelada
és refugi del senglar,
ses branques pugen altives
volen assolir el cel blau,
com si fossin torres vives
o els pals d'una bella nau.
És un arbre que, en silenci,
hom s'atura a contemplar,
no hi ha ningú que no pensi
el que ens podria contar,
la vida, afanys i suors
de gent noble i menestral,
de gent de bosc, de pastors
i de bandits de camí ral.
Ell si que coneix la història
de la Pàtria en tot moment,
que ha viscut dies de glòria
i també de sofriment.
És un arbre que, amb fermesa,
s'ha enfrontat al temporal
és símbol de fortalesa,
i com el poble, immortal,
que malgrat les envestides
ningú mai ha enderrocat,
i en un esforç sense mides
cultura i seny ha servat.
Cal que prenguem per model
l'empenta d'aquest gegant,
hem de treballar amb anhel
no ens aturem, endavant!
