Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Can Xercavins és una de les masies més antigues i amb més història del terme municipal de Rubí. La primera notícia documental data del 1152. L'origen del patronímic sembla provenir de la denominació, en uns pergamins antics, de la riera propera al mas, anomenada l'Exercavins. L'arbre genealògic de la família propietària mai s'estroncat fins als nostres dies. L'any 1396, el rei Joan I designar Pere de Xercavins el primer Batlle Reial de Rubí. Aquest mas va ser freqüentat de manera assídua per l'escriptora Olga Xirinacs, per això és escaient llegir-hi un fragment memorialístic i un poema de l'autora que recobren aquell locus amoenus desaparegut per sempre.
A la conferencia ha vingut Jordi Xercavins, l'amo de la finca que tant impressionà els meus anys d'infantesa i adolescència; allà somiava els meus amors d'estiu, i he descrit aquells boscos en nombrosos llibres. Parlem i ens convida a visitar la casa, a la tarda. Així ho hem fet. Ens ha rebut el matrimoni gran i un fill que viu a la casa pairal. La vegetació exuberant segueix envoltant la masia que, amb les terres, fa 100 hectàrees. La finca és sòlida, amb austeres sales i menjadors perfectament conservats, de parets gruixudes i mobles massissos de fusta i cuir. Sobris retrats d'avantpassats i pocs ornaments. Hi falten flors, detalls que indueixin a pensar que li vida hi és agradable fins en les més petites i delicades coses.
La senyora m'ha semblat lleugerament malenconiosa. Es lamenta que ningú no l'enveja. ¿Per què em deu confiar aquesta intimitat, amb tota la intenció de fons que comporta? Hospitalària, ens serveix refrescos i dolços. Xercavins, que s'ha fet canviar el cognom per anteposar aquest, ens mostra l'arbre genealògic, enorme pintura mural amb antecedents fins al segle XI. Veiem els testaments, ben conservats i catalogats. Arrelat a la terra, aquest amo es mostra conservador en extrem. Lola, després, ens conta que fins fa poc els fills encara li feien l'amistat, o sigui que li besaven les mans. La família de Lola havien sigut antics arrendataris d'una vinya de l'heretat.
Meditació per al pas de maig a juny
«Oh, quantes vegades quines belles coses
m'ha dit Galatea! Vents, porteu-ne un bri
a les orelles dels déus!»
Virgili, Bucòliques, llibre III
Entrem al juny, em dius, i no t'escolto,
perquè amb les mans sobre el paper, dolgudes,
penso en aquells estius adolescents
i en aquest juny que, tot venint, m'aparta
dels camps d'un blat que fou segat per sempre;
dels vells camins entre les vinyes,
del silenci del vespre als turons,
quan cel i terra érem tot u.
No hi ha arcàngels benèvols; les imatges
fugen d'un cel distant
i ara la meva terra ja és una altra.
Si et miro, aquest silenci dels teus ulls
em torna el plor de les acàcies,
l'aigua de la tempesta i els coixins de seda,
el llamp arborescent, la música nocturna,
els quaderns amagats, i l'elegia
pels nostres cossos breus, abandonats
en qualsevol paisatge incandescent.
Arriba juny i trobarem que és bell
perquè ets la meva terra i el meu blat
i el desfici nocturn, i el vi i la mel.
Queda, al fons del retrat, la perspectiva
d'un altre juny aeri, sense pes,
ombra d'un paradís evanescent.
Altres indrets de Rubí: