Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El poble és lineal, seguint la vora inclinada d'un replà sobre el barranc de les Roques Neres. A l'extrem inferior hi ha l'església de Sant Esteve, del segle XI, i una nau, amb capçalera poligonal gòtica (segle XV), a la qual s'afegiren cinc capelles i un campanar de planta quadrada al segle XVII. El pòrtic és del XVIII, dins una línia renaixentista, amb un porxo al davant on hi ha encastat un petit cippus romà. Situats al davant pot ser un bon lloc per llegir una breu rondalla escrita per Pepita Caubet (Viella, 1930- 2007).
Eth sartre de Montcorbau
— Doardo, e qué penses hèr? Mo'n calerie anar! Qué arromes?
— Obe, romar.
— Per tot t'empuntes, quini relòtges! Portant non i a cap arrominguèra. O milhor senon aué non sai cap se series bon tà deshèi-te'n.
— Mès, caratz hemna de Diu. Jo non haria cap com eth sartre de Montcorbau.
— Deuie èster eth dia dera Mare de Diu des Dessemparats...
— Obe, non auia cap begut, s'ei aquerò ce que vòs díder. Ja t'ac vau a condar... Baishaue de nets, enventit peth carrèr de Mon. Tot d'un còp l'agarren pera giqueta ar òme mòrt de pòur que non gosèc ne mòi-se ne virà-se entà veir que i auie ath darrèr. Aquiu estèc tota era net. Ena maitiada ara trincada deth dia se vire tot doçament e veiguec que s'auie agarrat en ua arrominguèra. Tot decidit se trè es estalhans dera pòcha e talhe era branca e ditz: Autant que n'auria hèt s'aguesse estat un òme!
— Aqueth plan que n'ère de valent!
— Tu dilhèu encara i series...
— Cara-te aumens, non desparles. Aué les as cap a jo. Bèn ane-mo'n, ane-mo'n, me'n vos deth peu.
Oc, da-te aire.
Altres indrets de Vielha e Mijaran: