Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El naixement del riu Garona el trobem al pla de Beret, a pocs metres de distància del de la Noguera. Es troba a la part dreta de la carretera, pujant de Baqueira, poc després d'enfilar el pla. Un text de Jacint Verdaguer ens descriu les excursions que per aquests indrets va fer el poeta i com situa el naixement dels dos rius a mitja hora de distància, segurament perquè es va malfixar en els corrents d'aigua, de la mateixa manera que confon el trajecte de la Garona amb el de la Noguera. Podem llegir també la cançó que Josèp Condò Sambeat (Montcorbau, 1867 – Bossost, 1919) dedicà al Garona.
A la una de la tarda, cantàrem los goigs davant l'altar de la Verge de Montgarre [Montgarri], «Reina del mont Pirineu», i, ribera amunt del Noguera, fins a sa deu, l'anàrem seguint. A un quart de la capella se troba el pla de Beret, obert en forma de llibre immens de fulles verdes, que té ramades per lletres i alguns —pocs— penyals perduts entre l'herba. És l'herbei més gran que he vist. Dues hores té de llarg i una d'ample, pel llom corrent lo Garona [sic, de fet, Noguera], rubriquejant bellament amb sa corrent d'argent la plana verda, especialment prop de la font. Eixa és abundosa i cristallina, com no gaires n'hi ha. Mitja hora o un quart lluny hi ha, a la dreta del camí també, l'ull de Garona, partint los dos d'un mateix pla a regar distints regnes i a pagar tribut a distints mars. Naix abundosament d'una roca, formant biot. Un quart a migdia se veu, plana enllà, fondre's un torrentet i ficar-se en la terra, com lo Guadiana, i més avall, sota el serrat, se veu una volta de marbre hermosament treballat per l'aigua en centenes de segles. Eixa es deixa veure un moment i, vergonyosa, torna a entrar en la cova de fades misteriosa, fesa i compartida en diversos estatges, tots lluents i hermosos. És tot un torrent lo que surt allí i s'endinsa murmurejant, i el marbre és blanquinós, amb ditades o tintes negrenques. Lo brunyit que li donà la naturalesa és digne de sa mà divina.
A dos-centes passes d'allí ja es veu la Vall d'Aran. S'hi baixa per una rampa tan dreta com verdosa.
Cançon dera Garona
Medalha de bronze
enes Jòcs Floraus dera "Scolo deras Pirenéos"
a Bolonha en 1913
En Plan de Beret neishuda
Tot-a-fèt jo sò aranesa,
Mès despús me hèsqui francesa
Perque en França voi morir.
Tamb ma germana Noguèra
Neishérem en bessoada,
E en tot hèrmos ua abraçada,
Ara aurelha li diguí:
"Garona per Aran
bramant:
Noguèra per Alós
Tot doç..."
Mentres era va tà Espanha,
Jo tara aranesa tèrra,
E per ua dreta sèrra
M'è metut a campular.
Pèrgui es mies trendes fòrces
Per aquera gran baishada,
E, croishida e desmaiada,
En planèr posqui arribar.
Ath pè de Tredòs i tròbi
Es rieus d'Aiguamòg e Ruda
E aquieu ma fòrça perduda
A recuperar è tornat:
Perque eri se compadissen
De ma dorieua praubesa,
E eth sòn nòm e sa riquesa
Per mòina m'an regalat.
E tot en un còp me torni
Fresca, fòrta e arroganta;
E en veir-me riquesa tanta
Brami fòrt com un leon.
Dera Val d'Aran me cali
Pera polida ribèra,
Qu'ei era mès guapa cunhèra
Qu'an es rieus de tot eth mon.
E bramant enjós seguisqui
E tot Pujòlo atrauèssi:
Mentres pan e flors i vèssi,
Es sòns pòbles posqui veir:
Cinc pòbles, que rica plana
Son dera aranesa istòria,
Escrita damb hum de glòria
Que lutz tant com un solei
De Salardú ara vila
Saludi tamb alegria,
E li hèsqui ua cortesia
Ath Sant Crist gloriós.
En brembar-me de sa istòria,
D'alabança imnes li canti;
E mentres qu'atau l'avanti,
Tot bramant me'n vau enjós.
Passi peth dejós de Gessa
E m'en baishi cap a Arties;
Aquieu tròbi ath Valarties
Que me da tot sòn cabau.
Tamb era riquesa mia
Feliç hèsqui aquera tèrra
E as pòbles de dreta e quèrra;
E tà Vielha lèu me'n vau.
En tot qu'es pès lequi a Vielha
E li hèsqui ua cortesia,
Alugat de gelosia
Veigui eth rieu Nere baishar:
En veir que ven a encitar-me,
Lo demori jo, enfadada,
Me lo empassi en ua glopada...
D'eth, mai mès se'n parlarà.
Alavetz enjós seguisqui,
Mès deprèssa e mès contenta;
En veir-me grana e valenta,
Un shinhau mès vau cridant.
Pes prats dera dreta e quèrra
Tot semiar-i era alegria,
Saludi a Santa Maria
E ath convent de Mijaran.
E quan entri en Marcatosa
Un shinhau eth pas retardi
En tot qu'es sòns pòbles guardi
Tròbi ath rieu de Salient.
En veir-lo tan fresc, tan guapo,
Jo lo rebi enes mès braci;
Eth sòn dòt polit amassi,
Qu'eth m'entregue ben content.
En veir-me tan rica e grana
Vau bramant, mès orgolhosa,
En gésser de Marcatosa
Tròbi ath rieu de Varradòs.
Eth me vò per companhèra,
En veir era mia guapesa,
E m'entregue sa riquesa...
E jo me hèsqui grana un tròç.
Tròbi ath Juèu ath pè d'Es Bòrdes
Que ven dera Maladeta:
Tamb ua rica cuelheta
Dera que me'n hè un cadò.
Alavetz, endeuant tiri,
Des Quate-Lòcs entàs pòbles:
Les saludi com a nòbles
E lèu, en Pònt de Rei sò.
Quan eth Pònt de Rei trauèssi
Qu'en sò de desesperada,
En vedé-me desterrada
Dera mia nacion!...
Mès de còp me reviscòli,
Recupèri era alegria
E me tròbi en casa mia
En sénter a parlar en gascon.
Quan parlar ara gent enteni,
Tot eth mèn amor les dongui,
E contenta entre eri estongui,
E les comenci a parlar:
— "Gascons de França e d'Espanha,
Visque era lengua gascona!
Mentres jo serè Garona,
Eth gascon non morirà!
"Adaiguant-lo cada dia,
Tamb era mia riquesa,
Era flaira montanhesa
Tostemp li encomanarè.
Se bèth pòble se desbrembe
Dera lengua des pairs-sénhers,
Jo, tamb bones entresenhes
En camin lo tornarè."
Quan veigui qu'aquera tèrra
Pòc a pòc se hè mès plasenta,
La seguisqui mès contenta
E me'n vau enjós, enjós.
Tamb era sang des montanhes
Que peth camin arremassi,
Era tèrra per a on passi
L'amplisqui de pan e flors.
Seguisqui tota era França
Tà trèir-li totes es penes
Tamb era sang des mèns venes,
Tà hèr-ne un uart ric e polit.
Se bèth còp, en mèn viatge,
Un shinhau eth pas retardi
E es mies peades guardi,
Veigui un Paradís florit.
Quan ath pè deth mar arribi
Un moment quedi arturada;
E passegi ua uelhada
Pes pòbles que jo criè.
En veir que riquesa, vida
Les è dat, era alegria
Tamb era riquesa mia
Les dongui eth conselh darrèr:
" Eth parlar que jo vos dèishi,
Com ua pèrla, sauvatz-lo,
Com un bèth jardin, sauclatz-lo...
Non cambietz!.. Tostemp gascons!"
E tranquilla de consciéncia
Satisfèta e gloriosa
De ma vida profitosa,
En camin lo tornarè.
"Garona per Aran
Bramant,
Noguèra per Alós
Tot doç"
Altres indrets de Naut Aran: