Recordo: tenia setze anys, feia el darrer curs als Escolapis de Tàrrega...
Autor:
Manuel de Pedrolo i Molina
Obra:
Darrers diaris inèdits
(Blocs 1988-1990)
, 1991
Pàgines:
24-25
Recordo: tenia setze anys, feia el darrer curs als Escolapis de Tàrrega i celebràvem, em sembla, la festa de Sant Josep de Calasanç amb la representació d'una obreta titulada Els dos sergents francesos davant d'un públic d'alumnes, de pares, de germans, etc. Tot anava prou bé, o sia que declamàvem emfàticament, quan l'atmosfera començà a emboirar-se i aviat es va veure que aquesta boira no tenia res a veure amb la que tan sovint, a l'hivern, remulla les terres de l'Urgell, sinó amb el fum. Discret de primer, no tardà a fer-se tan abundant que els espectadors ja es miraven entre ells, a punt d'alarmar-se bo i que nosaltres, els actors, no mostràvem cap inquietud, ben al contrari, cada cop ens animàvem més. Fins que el director entrà per una porteta a fer investigacions. De seguida va haver de bracejar contra la fumera, tan espessa que, com sol dir-se, s'hauria pogut tallar amb un ganivet. Titubejant, amb els ulls enllagrimats, pujà les escaletes que duien darrera l'escenari i sorprengué, de moment sense poder identificar-los per aquell excés d'atmosfera, tots els comediants que aleshores no estaven en «actiu» (entre els quals em comptava) i potser mitja dotzena de nois més que allí havien vingut a «refugiar-se» per tal d'acompanyar-nos en una orgia de tabac. Sota l'empostissat n'hi havia una altra colla, i ara el fum ja sortia de totes bandes. Fora, la gent abandonaven els seients mentre el bon director es posava a perseguir quasi a les palpentes els disbauxats que s'escapaven. Tot eren pujades i baixades, corregudes cap al cor de l'església, amb el qual comunicava l'escenari. També comunicava, per una porta condemnada darrera tot d'andròmines, amb el capdamunt d'unes escales que pertanyien a un magatzem de fruita en aquella hora tancat, on vaig amagar-me, amb dos nois més, un cop ens hi obrírem pas.
Ens hi vam passar potser una hora, fins que la persecució ja havia cessat i vam poder sortir sense perill. Tinc la impressió que el fum, a la sala, persistí durant un parell de dies.
