Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El Cap de Salou constitueix un promontori rocallós que sobresurt uns 2 quilòmetres de la línia de costa i s'enlaira fins la cota 75 al sector de la Talaia. Les obres d'instal·lació del far començaren el 12 de febrer de 1856 i quedaren enllestides el 10 de desembre del mateix any. L'alçària del focus lluminós és de 43,5 metres. I el seu senyal és de quatre llampades de llum blanca cada vint segons. Situats en algun dels pocs punts que ens el deixen divisar a causa de la intensa urbanització del territori, podem llegir-hi dos fragments de Ramon Gomis (Reus, 1946), que descriu la composició d'aquesta part de la costa i els records d'altre temps, i un altre text de Joan Maria Pujals que recrea la fauna que hi habitava abans que l'especulació urbanística no es possessionés dels entorns del far.
El cap de Salou és l'accident rocós de més envergadura de la mar de Ponent. A llevant forma un petit recer, l'anomenat racó de Salou, que protegeix les embarcacions dels temporals de migjorn, i a garbí forma un magnífic port natural que les protegeix dels embats del llevant i de les ratxes del mestral. Com que el corrent general en aquesta mar és de garbí, els llims més fins que el riu Ebre aboca a la mar viatgen fins al cap, on es dipositen i formen extenses platges d'arena daurada a Salou, de gra molt menut, gairebé un polsim. Fa anys, era fàcil encara observar dunes de gran alçària, en especial a l'anomenada platja Llarga. L'indret, abans de la destrossa urbanística, devia ser molt atractiu per quedar-s'hi a viure. A nosaltres ens agradava a l'estiu, i des de la memòria ens sembla que allò era un petit paradís. I encara que un no sempre es pot fiar dels paradisos de la infància, on la ratlla entre el somni i la realitat es confon, el més probable és que Salou fos un paratge privilegiat.
Quan tenia deu anys passàvem els dies de festa i alguns de feiners a la platja que hi ha a llevant del Cap de Salou. No hi havia cap tipus de vegetació, només algunes plantes de jonc, panical marí, una esporàdica florida d'iris i un petit bosquet de tamarius. De fet, passàvem el dia sota una vela, parada en quatre pals davant les casetes de bany. Un parell de cops, en tot l'estiu, fèiem una excursió, a dinar, als boscos del massís del Cap de Salou. No passàvem dels Replanells, al Codolar, que tanquen per llevant l'anomenada Platja Llarga. Allí vaig aprendre a mirar la mar i la sorra des de la claror del pinar. I a aquella hora del dia, aquesta mirada des de l'ombra, la calor intensa i frenètic el neguit de les cigales, era d'agrair. El sotabosc també era frescal, més ufà que el de Vilafortuny. L'arbreda era de pi blanc, i hi havia frondoses mates de llentiscle, de romaní i lligacames d'aritjol. Assegut damunt una pedra, amb el tovalló a la falda, menjàvem un parell d'entrepans, pernil i formatge. La mar al migdia amb la calma brillava com una llauna. La llum, n'hi havia molta, donava un matís taronja, intens, a la sorra. Tinc record de tenir molta set, i a tota hora demanar aigua. Mai n'he patit tanta com en aquelles excursions, potser perquè l'aigua ens la racionava el volum de la cantimplora. Devia ser aquest desig, el de posar-se a la boca una mica de líquid, que ens feia esperar amb impaciència l'arribada de les postres.
El cap de Salou és un amagatall de llegendes: la Roca Falconera i la Cova del Lladre fan niu a la seva gegantina esquena rocosa. Temps era temps, els falcons hi tenien la seva plataforma, com un portaavions ancorat. Des d'allí aixecaven el vol, com uns avions lleugers de caça. Les tórtores salvatges que encara volen per la Torre Alta deuen ser hereves de les tórtores víctimes de l'avidesa d'aquells falcons... I algun lladregot-pirata devia amagar el contraban o el producte del seu robatori a la cova que serva el seu nom. Per sort aquest enorme penya-segat del cap de Salou encara guarda la seva original fesomia.
Com si es tractés d'una cursa, el port de Tarragona ha anat avançant vers el cap de Salou. El far del port tarragoní també va caminant com una cuca de llum, atret pel far salouenc més abrandat, estel fugaç que juga a la rata com un infant entremaliat, i que des de la seva talaia vigila tots els jocs nocturns. Uns amants senten que el seu bes apassionat és apunyalat pel ganivet de llum del far impertinent, i uns pescadors s'esglaien, creguts que un llampec intermitent ha incendiat la barca, quan un raig de llum fugaç forada la nit...
Des de dalt del campanar de la catedral tarragonina, es pot veure cada nit el far de Salou com va trescant per tots els racons de la nit, com un vigilant nocturn amb la seva llanterna màgica...
Fins no fa pas gaire, la presència nocturna del far de Salou es feia notar a la seva zona immediata de la Torre Alta i del cap de Salou, puix que ja són moltes les edificacions que hi ha al seu redós, a llevant i a ponent. Però abans, quan aquells contorns eren una zona pràcticament deserta, només freqüentada pels pescadors, des de mar, el far de Salou, en la seva activitat nocturna, tenia més coneixences a Tarragona que no pas a Salou. Des de la part alta de la ciutat imperial sempre s'ha pogut veure com el far salouenc feia l'ullet, de nits, amb una gran coqueteria. I sempre ha tingut més complicitat amb els pescadors del Serrallo tarragoní que no pas amb els banyistes furtius del Reguerot del Clavegar.
Altres indrets de Salou: