Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Aquest portal va ser construït a la darreria del segle XVIII. Al frontis hi ha l'escut de la ciutat, que consta d'un sol amb un batall, la torre dels Torroja, el card dels Cardona i la creu de l'abat. És, davant mateix, contemplant-lo, que podem llegir un fragment de Lo geni català, de Josep Falp i Plana, que descriu el traçat medieval de la ciutat, una breu prosa de Vidal Vidal que també en parla i un passatge d'Els estranys, de Raül Garrigasait.
Com un castell levític, a la roca
dels murs lo Seminari Vell s'aboca;
sa cucurulla aixequen un que altre campanar;
antics palaus hi mostren llur figura
de noble vergonyant, i la vellura
de la ciutat enmig sa desventura,
pretèrites grandeses convida a recordar.
Dins sos murs ella apar una novícia
que enclaustrada roman sense perícia
del món que bull a fora, resant en solitud
amb los ulls fits al cel contemplativa,
i apar també pastora que a la riba
trau los ramats i els firatans captiva,
qui dels camins li torben avui la quietud.
Per completar l'obra remarcable del pont, cap a les acaballes del segle XVIII va ser erigit el portal d'accés a la ciutat, construcció neoclàssica de molta finor i harmonia, culminada per un àtic que llueix un sol de metall sobredaurat, el mateix sol que presideix l'escut ciutadà, per damunt de la silueta del castell feudal. I és de notar com a Solsona, la ciutat del sol, abunden els rellotges de sol a les parets dels vells edificis.
Abans de traspassar el portal, el visitant haurà tingut l'ocasió d'admirar, a mà esquerra, les voluptuoses formes dels absis romànics de la catedral. Doncs bé, un cop a dins del recinte medieval, el primer que farà l'encuriosit viatger serà entrar al temple catedralici, erigit damunt un monestir del segle XI.
Però n'he descobert un que sí que comptava. Tres dies després que a Solsona el poder canviés de mans va aparèixer un cadàver al camí de la font del Corb, estirat sobre les flors blanques de la ribera. Era, diu el llibre, «lo beneit de ca la viuda», un albat de vint-i-set anys. No se sabia de què havia mort. El van enterrar sota una petita creu de fusta al cementiri d'aleshores, vora el portal del Pont, a tocar d'una absidiola de la catedral. Pocs anys més tard el progrés va fer obrir un nou cementiri als afores, més espaiós i salubre, damunt una elevació amb vista sobre les cases dels vius. Hi van traslladar els sepulcres de la gent respectable. Quan van aplanar l'antic cementiri pestilent, arrambat al poble com una criatura al pit de la mare, la tomba del beneit va desaparèixer per sempre.
Ara, al seu lloc, els dies assolellats, una anciana hi esmicola crostons de pa i els moixons s'hi barallen; de nit, algun borratxo s'hi acosta per buidar-se.
Altres indrets de Solsona: