Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Al final del carrer de Sant Llorenç, a prop de la carretera de Basella, hi havia el portal del Travesset, que donava a la vall del mateix nom, on s'instal·lava el firal de Sant Bartomeu descrit per Josep Falp i Plana en Lo geni català. Uns fragments d'aquest poema i una prosa de Josep Pla en què parla de la idiosincràsia de Solsona seran de bon llegir en aquest punt o bé en la propera plaça de Sant Roc, tenint al davant l'edifici de l'Hotel Sant Roc, notable mostra d'arquitectura modernista. El va fer construir el traginer Galtanegra. És obra dels arquitectes Ignasi Oms i Bernardí Martorell, i va ser inaugurat el 1929. El 2004 va ser remodelat i modernitzat. Un text de Vidal Vidal recull com era abans i com és ara.
—Ah! que ets somiafestes ! diu sa amiga,
enfront de l'absis de la Seu antiga
i les gentils moreres que adornen lo Portal;
i tot passant pel Pont de dotze arcades
anava senyalant-li les ramades
de cabres i d'ovelles, acampades
davall les pollancreres del riberenc fondal.
Amb lo sarró, el gaiato, la samarra
i el gos d'atura de peluda barra,
d'Odèn, Busa, Canalda i Gósol hi ha els pastors,
qui tenen a l'entorn fent la remesa
los negociants que pugen a eixa empresa
de Vic, de Barcelona i de Manresa
lluint gorres i bruses de fosquejants colors. [...]
I eixint pel Travesset muralla enfora
de l'albareda a l'ombra encisadora
van seguint la fira pel volt de la ciutat.
— Xebites! fa la Cinta a unes cabretes
que en lo repeu d'una codina dretes
i esbigallant festegen les herbetes
que en la muralla es gronxen damunt llur coll nevat.
La capital d'aquesta vastíssima comarca és Solsona. Solsona és una petita ciutat mitrada, de molta ancianitat, amb vestigis de muralla visibles; essencialment agrícola. Celebra dos mercats setmanals i les fires corresponents. Els dies de mercat, els seus carrers estrets, amb un comerç puixant, s'emplenen d'animació. Però la característica de Solsona és una tranquil·litat i una pau encantadores, deslligades de l'època que vivim. És una ciutat levítica; la mitra hi fa un gran paper. Com a totes les ciutats d'aquesta classe, la tranquil·litat hi és profunda, la pau hi és suau, els silencis líquids. Té un gran caràcter: els seus casalots són immensos, i, com sempre que apareixen grans casalots, la impressió d'engavanyament és visible. Llepa les murades de Solsona un petit riuet —el riu Negre— amb uns marges que aguanten arbres esvelts. Tot hi és pausat i lent. Al voltant de la muralla i de les torres que foren fortificades, s'hi dibuixa una carretera que té espais deliciosos per a parar-hi el sol i passejar-hi segons el vent que fa. És una ciutat que us convida a l'estudi i a passejar, a viure amb placidesa i compassadament. El laberint dels seus carrers forma dues places principals: la Major i la de Sant Joan.
Feia vint anys que no dormia a Solsona. Com que hi tinc un sopar de compromís i no vull conduir de nit per tornar a casa -ja tinc una edat-, agafo una habitació al Sant Roc. M'hi havia hostatjat quan era una pensió decadent, una mica sòrdida, freqüentada per solitaris viatjants de comerç que hi mataven les nits jugant a la botifarra. Ara és un luxós hotel de quatre estrelles, amb uns acabats interiors i uns serveis al client que fan honor a la bellesa de l'edifici modernista que l'acull, obra de l'arquitecte Bernardí Martorell per encàrrec del traginer Galtanegra, que hi tenia les quadres als baixos (ocupats avui per un petit spa amb sauna i jacuzzi: dels abeuradors de les mules a l'hidromassatge).
Dormo malament, com sempre que ho faig fora. No deu ser perquè el llit no sigui ample i confortable, potser massa ample. A quarts de set em desperto i de seguida em convenço que ja no enganxaré més el son. Em llevo, em dutxo, em vesteixo, baixo a recepció. No posen l'esmorzar fins a les vuit. Com que no tinc cap pressa, surto al carrer, per fer temps. Podia haver-me esperat a la saleta, repassant els diaris del dia abans, que no m'havia vagat de llegir. Però més m'estimo donar un tomb: els diaris sempre els tinc, Solsona no.
Altres indrets de Solsona: