Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La primera documentació del castell és del 673, cosa que evidencia la situació estratègica del lloc com a port d'Elna. La fortalesa i la vila foren possessions dels comtes de Rosselló del 1172 al 1276, abans de passar sota el control de la corona catalano-aragonesa. Més tard, el Castell Reial esdevingué residència dels reis de Mallorca fins al 1343, ja que Cotlliure era el primer port del Rosselló. Entre el 1242 i el 1280 el castell fou completament reconstruït, absorbint el castell d'Orla, que havia estat donat als templers templers. Durant la Guerra dels Segadors, el 1642, Cotlliure i el castell patiren un setge intens. Les tropes del rei francès (amb 10.000 homes entre els quals Turenne, d'Artagnan i llurs mosqueters) dominaven els puigs i llur flota bloquejava el port.
L'any 1659, després del Tractat dels Pirineus, amb l'annexió consegüent del Rosselló, l'arquitecte Vauban va decidir aleshores de fortificar el monument adaptant-lo a les noves necessitats defensives d'aquell moment. Va arrasar, així, el poble alt, la major part de la Vila vella, per a enfortir el recinte. En qualsevol punt de la fortalesa ens podem servir com a lectura d'uns passatges de la Crònica de Bernat Desclot i de la de Pere el Cerimoniós, d'un fragment d'un article de L'aperitiu, de Josep Maria de Sagarra i d'un poema d'Alexandre Plana escrit el 4 de desembre de 1939 a la vila.
142. Dijous, a vint-e-quatre de juny, dia de Sent Joan, fem cavaller En Romeu Martínez de Sorita, e, vers lo vespre, ans del sol post, mossèn Pere Ramon de Codolet eixí del castell de Coblliure ab tots los soldats qui hi eren de cavall e de peu, e anaren-se'n vers Perpenyà, e nós fem-los acompanyar tro a Euna.
143. Divendres, a vint-e-cinc de juny vers hora de tèrcia, los prohòmens de Coblliure nos lliuraren lo castell e la vida, e En Felip de Castre més la nostra senyera en lo castell. E, aprés menjar, vers lo vespre, anam a l'esgleia dels preïcadors e prenguem homenatge dels cònsols e de moltes gents de la vila.
144. Dissabte après, fem continuar a mossèn Ramon de Barberà, que ordenam per capità a Coblliure, de reebre homenatge de les gents; e aquell dia estiguem en lo castell de Coblliure.
142. Dijous, a vint-i-quatre de juny, dia de Sant Joan, fem cavaller En Romeu Martínez de Sorita, i, vers el vespre, abans del sol post, mossèn Pere Ramon de Codolet eixí del castell de Cotlliure amb tots els soldats qui hi eren de cavall i de peu, i anaren-se'n vers Perpinyà, e nós fem-los acompanyar fins a Elna.
143. Divendres, a vint-i-cinc de juny vers hora de tèrcia, els prohòmens de Cotlliure ens lliuraren el castell i la vida, i En Felip de Castre més la nostra senyera en el castell. I, després de menjar, vers el vespre, anàrem a l'església dels predicadors i prenguérem homenatge dels cònsols i de moltes gents de la vila.
144. Dissabte desprès, fem continuar a mossèn Ramon de Barberà, que ordenàrem per capità a Cotlliure, de rebre homenatge de les gents; i aquell dia estiguérem en el castell de Cotlliure.
CXLIII (fragment)
D'un gran ardit que féu N'Huguet, Comte d'Empúries contra los francesos
Quan lo rei d'Aragó, segons que damunt és dit, se'n fo tornat al coll de Panissars, trametia tots dies cavallers e servents a la host del rei de França qui hi guanyaven molt e faïen de grans ardits. E entre els altres ardits, si en féu un N'Huguet, comte d'Empúries, aital. Ell hac espiar un dia que bé mil cinc-centes bèsties eren vengudes de la host del rei de França prop Cotlliure per portar vi a la host d'un lleny de Marsella qui l'havia aquí aportat per mar e descarregat. E quan lo comte damunt dit hac aço espiat, aparellà's tro amb cent servents e amb cinquanta hòmens a cavall e partí's de nit de la host, del rei d'Aragó, que nengú no sabia quin ardit se volia fer. E quan venc sus en l'endemà matí, hac aitant anat amb sa companyia damunt dita, que fo fora de tot Empordà e de tota la vall de Banyuls e fo passat dellà lo castell de Cotlliure per lo vinyet d'aquell castell, en guisa que nengú no el veé. E aquí ell partí sa companyia en tres parts, si tot s'era poca e féu metre los servents en aguait en un lloc e los cavallers tots en altra ben lluny d'aquell aguait, llevat ell, qui romàs amb si set de cavallers; e féu manament que ningú no es mogués tro que ell hagués ferit e desrengat.
Cotlliure jeu sobre un coixí de vegetació d'un verd torrat i d'un gris metàl·lic més aviat corrent que fascinador. El poble té la seva part històrica, un fort del segle XVIII amb tota la pedra i tota la geometria necessàries per a impressionar els déntols que treuen el morret fora de l'aigua. Com totes les construccions militars de França, aquest fort té aquella grandesa de pólvora. barrejada amb miques de cançó picant i animada, que a mi sempre m'ha agradat.
A més a més de la història, a Cotlliure hi ha les cebes, els alls, les espardenyes, el tabac, els pots d'anxoves, les camises excitants i les postals amb excrements de mosca de tot poble meridional que s'estima. Els cafès i els bars, sòrdids, es diuen noms del paradís, però la crisi mundial els ha espremut quatre gotes d'alegria i de Pernod autèntic d'abans de la guerra.
Les barques i l'element pescador, encara que tinguin molts punts de contacte amb la nostra gent de l'altra banda de frontera, agafen en aquests llocs de la Costa Vermella un aire més teatral, més engreixat i més de cara al turisme. Les dones sobretot senten encara els efectes d'una pintura pompier que avui ha passat de moda. Ja se sap que a França tot és terriblement reaccionari i arrapat a la tradició; les velles de Cotlliure es deixen créixer unes espatlles masculines i un ventre polièdric, es posen un hàbit de monja del temps de Madame de Maintenon i una mena de còfia blanca d'un tipisme furiós; i així aclofades a terra es dediquen a apedaçar xarxa, esperant el pinzell d'una anglesa sentimental o la màquina fotogràfica d'un senyor amb pantalons de golf i amb les galtes untades pel vermell de la innocència.
Diumenge de tardor a Cotlliure
Un somriure de festa s'aixeca sobre el mar
i arriba fins al cos ben cepat de la torra.
Regalima la llum per les malles d'un art
que s'eixuga a la sorra.
Aquí les cases tenen la fesomia dura
amb uns viuets de blanc i de verd que els hi fan
aclucar les finestres com uns ulls on madura
el blau del cel tibant.
Els pals drets de les barques s'inclinen a la una
com un estol de llances envestides pel vent.
Es retallen en l'ombra quan els adorm la lluna
o els crida el sol ixent.
Batega en l'aire clar un cop de tramuntana.
Entre els blancalls d'escuma que es fonen en xarbots,
sobre la platja humida la vela de mitjana
s'arrupeix en els bots.
Al voltant les muntanyes s'inflen arrodonides
com una vela. Terra de caires retallats,
clapada d'oliveres i vinyes escarides
amb els ceps despullats.
Fugint del vent, els núvols han pujat molt enlaire
i en l'aire blau arrelen com les branques d'un soc.
S'encén tota la costa de sol a cada caire,
una ombra a cada roc.
Els pescadors que es miren la mar esvalotada,
les mans a les butxaques, s'inclinen com els pals;
a la pell i a la roba duen ben arrapada
l'agror dels sardinals.
Avui balla un somriure de festa sobre el mar.
Blancalls d'escuma salten pel blau de les onades,
els seus camins es traven com les malles de l'art
i els cops de les ventades.
Cotlliure i el Castell planten cara a la força
de tots els vents i flairen el salobre i l'agrum,
com una barca vella cansada d'anar a l'orsa
del vent i de la llum.
Altres indrets de Cotlliure: