Santuari de Montgrony. Pati d'entrada

L'escala comença a la clastra de l' hostatgeria del santuari és, segons la tradició popular la que va fer construir el comte Arnau sense pagar als obrers. A mitja escala hi ha la capelleta, de mitjan segle XVIII, dedicada al culte a Santa Maria de Montgrony incrustada dins el penya-segat. La imatge de la Mare de Déu bruna és refeta després que l'antiga, probablement del segle XIII, fos destruïda per un incendi el 1894. L'hostatgeria fou renovada i ampliada al segle XVIII. Tal i com indiquen unes plaques de bronze clavades a la façana,  foren capellans custodis del santuari: mossèn Josep Vendrell (1896-1925), mossèn Camil Lleonart (1925-1936) i mossèn Marià Castells i Pinyol (1954-2004).

Una de les activitats per dur a terme és comptar cadascú el nombre de graons que hi ha entre el pati i pla de Sant Pere on acaba l'escala. Sembla que són 145 però, normalment, no hi sol haver coincidència. També hi llegirem dos sonets, un de Felip Graugés i Camprodon que va dedicar a descriure les vivències d'una nit a Montgrony en què diversos elements de la natura li recorden la presència del comte Arnau i, l'altre, de Miquel Arimany, presenta un diàleg amb el mite sobre les seves capacitats extraordinàries.