Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Aquest pont, la silueta del qual és un dels símbols de la vila, fou construït inicialment al segle XII i prengué el perfil actual al segle XIV. Consta d'un sol arc monumental amb una amplada de 22 metres de llum, que té doble pendent, i d'un petit arc lateral que dóna pas al carrer de Sant Roc i està unit a una torre de defensa per tal de facilitar el pas del camí de ferradura que conduïa a la Cerdanya. Al bell mig del pont podem llegir textos de Cèsar August Torras i de Baltasar Porcel que evoca els records d'una nit passejant per aquests entorns.
Està emplaçat sobre el Ter, un xic més avall de son aiguabarreig amb el Ritort. És de gran elevació, a dues vessants molt pendents i té un gran arc molt airós i atrevit. Per la part de la vila termina en una robusta i enlairada torra, sota de la qual s'hi obre un feixuc arc, el pont de Sant Roc, per on hi passa el carrer. Aquest pont, obra segons se creu del segle XVI, era l'únic pas per a anar a la vora oposada del Ter des de les Rocasses a Llanàs, i estava situat en el camí ral de ferradura que passant per Camprodon i Ribes conduïa de Figueres a Puigcerdà. Actualment hi ha més avall un pont palanca de fusta, ample per al trànsit rodat, que uneix des del costat d ela Plaça Major les dues vores del riu.
El riu i la nit. Recordo una nit d'hivern a Camprodon. Els ruixats havien trompetejat la vall durant uns dies. La fosca donava a la vila deserta un aire medieval, remot. Jo passejava després d'haver begut, sopant, un vi negre excel·lent. De sobte vaig arribar al riu, a la confluència del Ter i el Ritort, obscur espai sota l'estelat vague, la perfecta silueta del Pont Nou erigida en dramàtica amenaça geomètrica. I m'envestí el poderós fragor dels dos tempestuosos cabals d'aigua, que cavalcant endimoniats, refulgint negres, s'envestien i es fonien. I emetien una humitat intensa, tenallant. Vaig fugir, sord del soroll i tremolant de fred. Semblava que un tumultuós avalot, el de la Naturalesa indòmita que davallava de les grans muntanyes, s'hagués apoderat del poble a l'empar de la nit. El vi em va retornar a l'estat de gràcia de les hores de la llibertat pregona.
Altres indrets de Camprodon: