Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La plaça Major o passeig, que conforma el centre històric de la ciutat, pot ser un bon lloc per llegir una crònica de la visita que Manuel Cuyàs (Mataró, 1952) hi va fer i que li dóna peu per reflexionar com s'ha convertit Mollerussa en un poble que amb empenta i amb atípic creixement econòmic i demogràfic, ha esdevingut una ciutat molt dinàmica.
Dos dies a Mollerussa per coses d'aquesta feina. No hi havia estat mai. Hi havia circulat, però fins ara no havia baixat del cotxe. Hotel El Jardí, davant de l'estació. "No passi ànsia pel soroll dels trens; en passen dos al dia, i a la nit l'estació tanca".
Faig una volta pel poble. "Oblidi's de les pedres, que no n'hi ha. Ni aquí ni a la majoria de pobles del voltant". Quan el meu interlocutor diu pedres vol dir edificis sòlids, monuments. "Les pedres, a Lleida". Va bé tenir companys de visita d'aquesta mena, perquè t'estalvien disgustos. Si ets tu qui dius que trobes a faltar pedres, corres el risc d'ofendre: "Què vol dir, que el nostre poble no li agrada?". Si són els indígenes els que exerciten l'autocrítica, tens molt de guanyat. Fins i tot pots ser magnànim: "Però l'església parroquial es veu de bona factura, és gran". "De gran ho és, però segur que la troba bonica?". M'explica que l'església bona, l'antiga, va ser derruïda perquè la carretera N-II hi passava pel mig. La carretera N-II parteix Mollerussa com una clenxa. Hi pengen uns cartells enormes, d'autopista, que diuen: "Zaragoza". Als llevantins, que normalment circulem per carreteres i autopistes que diuen "França", aquesta indicació d'Espanya endins se'ns fa una mica estranya. Els cartells de la carretera de Mollerussa també assenyalen el camí cap a "Barcelona", és clar. "Us és lluny, Barcelona?". "Per l'autovia i a 120, una hora i quart o una hora i mitja". Jo pensava en una altra mena de llunyania. "Un dia el Banco Urquijo va decidir traçar un eix de sud a nord, a Catalunya. Tarragona passava a ser la zona industrial, Barcelona la ciutat i Girona el lloc d'esbarjo i cultura. Nosaltres vam quedar marginats". El Banco Urquijo: parlem de quan els bancs tenien potents gabinets d'estudis que feien la feina de suplència que més tard emprendrien els governs de la democràcia. El gabinet de l'Urquijo va ser dirigit molts anys per Ramon Trias Fargas, futur conseller dels primers governs de Jordi Pujol. El mateix Pujol va ser director del gabinet d'estudis de Banca Catalana i ha explicat sovint com es va interessar llavors pel desenvolupament de Lleida i de les Terres de l'Ebre. "Catalunya ha de pensar en el paper de Lleida en el conjunt del país". "L'agricultura i la fruita, no?". "Doncs si hem de ser el rebost, que atenguin les nostres necessitats".
Jo segueixo amb la meva: "I per què no teniu pedres?". "Perquè fins fa cent cinquanta anys, abans de la inauguració del Canal d'Urgell, això era pitjor que els Monegres; sorra, roca, un arbret de tant en tant i població a zero. Els nuclis urbans es van construir a partir de llavors".
Altres indrets de Mollerussa: