Plaça de l'Ajuntament

Autor: Josep Vallverdú i Aixalà
Obra: Proses de Ponent , 1970
Pàgina: 42

El primer conflicte o punt de fricció, el tenim en les terres més occidentals, que són incloses al Segrià, i els habitants de les quals es consideren de l'Urgell. Això és particularment agut en el cas de Mollerussa, grassa i rutilant, que nega rodonament que sigui del Segrià. La cosa és compren­sible: la rega el subcanal, és terra plana, i —ara ve la subtilesa— li han dit que és la capital del Pla d'Urgell. Una capital de fet, fins a cert punt: ara, doncs, voldria ésser ca­pital de dret. Però, de capital, no ho pot ser, perquè la capital de tot l'Urgell és Tàrrega; per altra banda, si és dins el Segrià, adéu somnis de capitalitat, perquè contra Lleida no hi pot res... El veieu, el dilema? És una vila activíssima, espavilada, en vies d'industrialització, i sense esperances, com una pubilla rica a la qual no volguessin concedir un títol nobiliari demanat. Lacerant situació! Drama perpetu!

Diran els serens lectors: no és una vila important? Contestarem: oh, i tant! Importantíssima, dins el complex camperol de l'Urgell. Afegiran els lúcids i lògics lectors: que no es preocupi, doncs, si és o no és capital. Responem: no és tan fàcil, això. A la gent, els agraden els títols; no n'hi ha prou amb ésser un honrat comerciant i un benefactor particular: cal que ens encomanin el penó de la processó de Corpus. A Mollerussa estan rabiüts contra la «Geografia de Catalu­nya» del professor Solé Sabarís i col·laboradors. A Mollerussa no perdonen a aquest servidor de vostès que hagi escrit que cal ésser disciplinat i, mentre no disposem d'una altra classificació, donar per bona la que féu la Ponència de la Divisió Territorial i que ha seguit la «Geografia de Catalunya».

Autor: Francesc Pascual i Greoles
Obra: Textos inèdits , 2015
Pàgina: s.p

Mollerussa (Cançó)

A la Plana més plana
del país de Ponent,
Mollerussa aclofada
s'hi bressola confiada;
casal garantit
d'abric i mantell.

Ella sap que porta sabates noves
i un vestit de blonda de color verd,
es fa mirar i sap, que és jove i maca,
i el galant més travat, el cap hi perd.

T'oferirà estada, sense tap ni balda,
amb taula parada per berenar,
després et mostrarà, si vols, com canta
l'abundància dels camps, a sol minvant.

Arribar al gaudi, li ha costat la història,
i a pas segur ha fet el breu camí;
sabia que podia, si ho volia,
i no hi ha planyut braços, ni enginy.

A la Plana més plana...

Autor: La Trinca
Obra: Vint anys de cançons , 2007

Mollerussa, Mollerussa,
Mollerussa, mon amour.
Per tu ploro, Mollerussa,
i del fons del cor em surt,
si sóc a terra estranya
no t'oblidaré,
i amb el temps i una canya,
potser tornaré
a Mollerussa, mon amour.

Jo he vist la platja de Miami,
jo he estat sota el sol de Hawaii,
també a Singapur,
i als mares del sur,
a Calcuta i a Bombai,
però ni els gratacels de Manhattan,
ni els monuments del Partenon
m'han fet oblidar
un poble català,
el més bonic del món !

Mollerussa, Mollerussa,
Mollerussa, mon amour.
Per tu ploro, Mollerussa,
i del fons del cor em surt.

Mai no podré oblidar el piular dels ocells,
ni aquell tuf que feien els vedells,
quan estava a Mollerussa, mon amour.

"Los prados son verdes,
el cielo es azul",
les vaques pasturen
i ensenyen el cul,
a Mollerussa, mon amour ...