Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Inaugurat el 2006 s'instal·là a la Casa del Canal, construïda a finals del segle xix segons un projecte de l'arquitecte Domènec Cardenal. A l'interior s'explica la història del Clot del Dimoni, nom popular que rebien les seques terres de l'Urgell abans de la construcció del canal. A través de la reproducció del túnel de Montclar, s'entra a la vida que van tenir nou-cents presos que van participar en una de les obres més importants del segle xix, la de desviar l'aigua del Segre per construir més de tres mil metres de canalització per regar cinc comarques. Hi podem llegir un text de Josep Pla (Palafrugell, 1897- Llofriu 1981) i un altre de Vidal Vidal (Arbeca,1958) que descriuen els orígens de la prosperitat moderna de Mollerussa.
L'Urgell és un empori farratger, de cereals i lleguminoses, de vi i d'oli. Durant temps, la quantitat de milers i milers de vagons d'userda que sortien de les estacions de la comarca, sobretot de Mollerussa, fornien en una bona proporció totes les quadres de Catalunya. Però hem de dir que els economistes ens asseguren que la comarca no arribarà pas a la seva plenitud econòmica mentre no pugui esdevenir un país productor i exportador de llet i de carn, en lloc d'exportar primera matèria. Això vol dir que la construcció econòmica de l'Urgell es troba encara en la seva fase preliminar i que arribarà algun dia a una potencialitat molt més important. Sempre hem de pensar que aquesta és la més gran i la millor planura de Catalunya –l'única en realitat que mereix aquest nom– i que, trobant-se enclavada dins la Catalunya seca, el problema fonamental de la seva agricultura és el regatge. En tot cas, i fins als moments presents, la renda del sòl s'ha elevat considerablement.
A més de la userda hi són obtingudes grans quantitats de blat de moro, d'ordi i de blat, de naps, bleda-raves i carbasses. Com en tot el regadiu, les patates i les plantes hortícoles s'hi fan abundantment, a més d'una gran quantitat de verdures, sobretot faves i mongetes. Els fruiterars es veuen avançar, i destaquen les rastelleres de Golmés, Mollerussa, les Borges Blanques i Juneda: pomeres, codonyers, perers i presseguers, però sobretot les prunes –les cèlebres prunes de l'Urgell–, que són riquíssimes i tan adequades per a la dessecació.
La prosperitat de Mollerussa i la seva transformació, en poc temps, en una ciutat dinàmica i florent van lligades a una sèrie de dates claus en la història recent d'aquestes contrades. Abans que, en 1820, la creués la carretera Madrid-La Jonquera, no era més que un llogarret de pas enmig d'una plana desèrtica i polsosa. Els viatgers d'aquells anys, com Gaspar Barreiros o Norberto Caino, coincidien a destacar l'exigüitat de la població. I el cronista Lorenzo Magalotti, que acompanyava Cosme de Mèdicis en els viatges arreu d'Europa que aquest príncep renaixentista emprenia contínuament, fugint de la seva esposa, Maria Lluïsa d'Orleans, amb qui s'havia casat per raons d'Estat, indicava, sense embuts, que «Mollerussa è un picol ridotto di poche case, disposte intorno a una piazza che ha più tosto aria di cortile», això és, un poblet de poques cases, disposades a l'entorn d'una plaça que més aviat té l'aspecte d'un corral. Era l'època que per les comarques limítrofes feien befa de la petitesa d'aquells vilatges del Pla d'Urgell:
Si voleu que us les diga
les quatre ciutats del món:
Mollerussa, Fondarella,
Miralcamp i Sidamon.
Amb l'arribada de la carretera i, el 1854, el ferrocarril, la cosa va prendre un altre tombant. L'estació anava destinada, en un principi, a Fondarella o Golmés, però aquests municipis la van rebutjar perquè els seus habitants estaven convençuts que per greixar les rodes de les locomotores es feia servir mantega extreta del greix dels infants. A Golmés, una colla de jovenalla, va arribar a posar un rodet travessat enmig de la via.
El cert és que, amb l'estació del tren, Mollerussa va convertir-se en focus d'atracció de les poblacions del voltant, fet que s'accentuaria quan, amb l'obertura del canal d'Urgell, el 1861, hi van fixar la seva residència les oficines de la Companyia i el Sindicat General de Regants. El 1902 s'inaugurava el ferrocarril de via estreta fins a Balaguer, el popular trenquet.
Afavorida per la vinguda de la llum, dos anys després, que va permetre la instal·lació de les primeres indústries –ja en la dècada anterior s'hi havia establert la Forestal d'Urgell, dedicada a la fabricació de cartró i paper–, l'empenta adquirida per la vila va possibilitar la convocatòria d'una fira anual, coincidint amb la diada de sant Josep, que als nostres dies gairebé pot passar la mà per la cara a la de Sant Miquel de la ciutat de Lleida.
Altres indrets de Mollerussa: