Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
L'origen de la capella es pot situar al segle xvi i d'aquella època és la porta d'entrada, coronada amb un guardapols conopial de tradició gotico-renaixentista. La resta és fruit d'una reconstrucció moderna. Damunt la porta hi ha col·locada una làpida del segle xviii en què diu textualment: "El eminentísimo señor cardenal Aldobrandini concede cien días de indulgencia rezando un Pater Noster y Ave María delante de esta imagen de san Isidoro mártir. A 22 de mayo de 1731". Es refereix al cardenal Alessandro Aldobrandini, nunci del Papa entre 1720 i 1731. La imatge d'alabastre de sant Isidori, d'estil renaixentista, segons la tradició va ser portada de Venècia per un soldat mollerussenc. Destruïda l'any 1936, va ser restaurada a partir dels trossos originals l'any 1977. Davant de la capella podem llegir dos textos de Francesc Pascual Greoles i de Vidal Vidal que a banda de fer-hi referència com el monument més important de la ciutat, reflexionen sobre què ha estat i és la capital del pla d'Urgell.
Mollerussa ara té la catalogació de ciutat que tant se val, no li dóna més mèrit ni li pren el que ja té.
Estesa damunt del Merlet, la franja més beneïda del Pla d'Urgell, sense una minsa pujadeta ni baixadeta de res, esbatanada per la carretera N-II i la via del ferrocarril, ha sabut, com una heura insistent, treure brancatge per on ha pogut, vencent barreres i sortint-se amb la seva.
Com a ciutat —ningú ho pondera això— és lletja amb ganes. Pintada, mudada, perfumada, estocada...; lletja! Només la part nova comença a tenir una mica de cara i ulls; ampla, ben estructurada, amb plantes arreu... La Mollerussa de sempre acabarà per tenir mèrit, si bé de moment, per molta remodelació que hi fan, bons edificis reconstruïts, places esplendoroses com la de l'Ajuntament, és neulada de naixença i no hi pot fer més.
Pels que 1'hem coneguda de sempre: millorada, embellida i tot. Objectivament, sense traça ni relleu.
Plena de bancs, comerços moderns, garatges, indústries, bars i restaurants a cada cantonada, edificacions noves —enderrocades les velles—, carrers encertadament pavimentats... Té el posat de curullada com cap més altra de la província. Indiscutiblement. Rica, suficient, potentada... i estranyament acollidora a la vegada. Segurament que encara és tan "jove" que no ha après a vinclar-se i és com és; natural.
La plaça Major amb la capelleta de Sant Isidori —si no la saps, no la trobes— és un dels únics racons encara recomanables. El carrer Mossèn Cinto i tota la Vilaclosa, l'arrel. Sí, d'anys ja en té ja, el que passa és que no es veuen.
A la gent de la meva volada —estic segur que coincideixen— ens fa la impressió que s'ha construït una ciutat nova de trinca on era la vella i de la bullida n'ha sortit ramificacions fetes carrers cap on s'ha pogut, a tort i a dret. Només ara, amb 1'avinguda de la Pau i la del Canal, comences a veure-hi una mica d'orientació. S'ha construït tant i tan de pressa que els tècnics municipals — si en tenien— no van collar una trista placeta enlloc, poso per cas. Amb tot, és admirable. L'empenta de Mollerussa mereix tots els elogis.
Un dia de mercat, el centre és un formiguer ple de gent. Pots passar-hi el matí donant tombs sense adonar-te'n, mirant-ho tot de poc veure res, ensordit per tots els sorolls i cridòries.
La vinguda de la llum, en 1905, i també la inauguració del carrilet a Balaguer dos anys abans, van possibilitar la instal·lació de les primeres indústries. L'empenta adquirida per la població —la forestal d'Urgell ja feia una dècada que hi fabricava paper i cartró— va possibilitar la celebració d'un certamen anual, la fira de Sant Josep, d'any en any més visitada.
De llogarret perdut, Mollerussa s'ha convertit en un segle en capital comarcal, ja que sense el seu impuls hauria estat impossible el reconeixement oficial de la comarca del Pla d'Urgell en la moderna reestructuració territorial de la Generalitat.
El progrés fulgurant, a l'americana, de la ciutat ha comportat la transformació del seu nucli urbà. Llevat de la capelleta de Sant Isidre i la plaça adjacent, a més d'alguns pocs carrerons del nucli vell, tot a Mollerussa sembla nou. Potser un dels pocs vestigis de l'avior el constitueix la mateixa casa del canal, que no té ni un segle i mig. Fins i tot els edificis oficials, com l'ajuntament i l'església parroquial, han estat bastits modernament, després de la passada guerra. Només alguns xalets noucentistes del raval de l'estació —entre els quals la magnífica seu del consell comarcal— rememoren la ciutat incipient del principi de segle, quan ningú no hauria sospitat que, en unes quantes dècades, Mollerussa hauria esdevingut no solament un centre comercial i industrial de primer ordre, sinó fins i tot la capital sentimental de tots aquests rodals, per causa del nombre ingent de bars, discoteques i tota mena d'establiments dedicats a l'esbarjo nocturn que hi funcionen, i que hi han aplegat cada cap de setmana multituds de jovent vingut des de localitats pròximes i també insospitadament allunyades.
Altres indrets de Mollerussa: