Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Sembla que la primitiva església fou edificada a l'actual emplaçament pels monjos del veí monestir de Sant Esteve de Banyoles, a la segona meitat del s. X, per servir de parroquial als fidels residents entorn del monestir. Es va situar en un lloc elevat, en un turó, i d'aquí en deriva probablement el nom de Turers (del llatí turario). És documentada des del 1017, però l'actual edifici gòtic fou aixecat entre el 1270 i el 1333. En tenien cura els jurats de la vila, segons reconegué l'abat el 1413, però aquest es reservà la provisió del capellà major, del domer i del sagristà fins al 1753, que aquest dret passà al bisbe de Girona i a la corona. Entre el 1599 i el 1620 fou ampliada, a la part nord, amb una andana de capelles a manera de nau lateral; i amb una nova nau, al sud, el 1864. Un incendi destruí el 1910 el retaule major, el cor del monestir, que hi havia estat traslladat, i l'orgue. A la dècada dels quaranta del segle passat va ser restaurada, després que els incendiaris destruïssin tot el que hi restava d'antic. L'actual façana principal, la que dóna a la placeta, és d'estil neoclàssic. La façana que dóna al carrer de l'Església és la portalada primitiva. A la plaça podem llegir el text de Jaume Farriol que ens descriu la trama urbana al voltant del temple i un fragment de les memòries de Pere Verdaguer en què detalla els efectes de la revolució de 1936.
La plaça de Santa Maria és una petita obertura en l'atapeïda munió de carrers estrets que formen l'entrelligat d'aquesta part de Banyoles. Se'n diu plaça, però aquesta paraula s'ha d'entendre més aviat en terme d'hipòtesi que no pas de realitat. Aquí els carrer s'ajunten i s'eixamplen una mica. A l'esquerra, arraconada entre el temple, la casa rectoral i una dependència seva, s'ha fet una vorera que s'ha pavimentat amb pedra i s'hi han plantat un parell d'arbres: aquesta part i la calçada un xic més ampla formen la plaça de Santa Maria.
No cal dir que el més important d'aquesta plaça és l'església que s'hi alça i que és coneguda amb el nom de Santa Maria dels Turers.
Santa Maria, parròquia de Banyoles, nucli que centralitza la vida religiosa de la ciutat, té un lloc molt important al cor de tots els banyolins, àdhuc d'aquells que miren les coses relacionades amb els capellans d'una manera més aviat emmurriada. I és natural. La majoria hi hem estat batejats, confirmats, hi hem passat per primera volta per la porta estreta del confessionari, hi hem sentit el lluminós atabalament de la comunió i del casament i tenim l'esperança de passar-hi l'atabalament definitiu quan ens diguin la darrera missa, de cos present.
Fins i tot les campanes van rebre. El nostre barri depenia de l'església de Santa Maria, que era gran i sense estil, i que s'acontentava d'un campanar de cadireta, per altra banda irregular, amb tres pisos de campanes. Dues eren enormes, enormes. Havìen tocat totes les hores d'ençà que nosaltres havíem nascut, i repicat per totes les festes, i les consideràvem d'una certa manera com a nostres, també. Hi van pujar uns dels més violents, que no entraven en aquesta mena de consideracions, i les van despenjar una rere l'altra. Va costar, però tot va baixar. Queien sobre un atri que hi havia a l'entrada de l'edifici i feien uns forats de dos metres i una fressa de mil dimonis. Hom deia que aquelles campanes havien de servir per fer bales i canons.
Altres indrets de Banyoles: