Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Aquesta pesquera va ser construïda el 1874. Inicialment era una petita caseta coberta amb una cúpula i era coneguda com la pesquera Colomer. El 1887, entre aquesta primera pesquera i la riba es va construir l'edificació actual, de 97 m2. El 1890 va rebre el qualificatiu de "pavelló del salvament de nàufrags". Hi escau la lectura d'un fragment de Roses, diables i somriures, de Joan Perucho, que evoca una excursió en bicicleta per aquests paratges, a l'estil dels impressionistes, d'ací l'esment a Renoir, amb descripcions líriques que fan bategar de vida les pesqueres que en l'hora del capvespre s'hi encenien els llums.
Homenatge a Renoir
Hi anàvem en bicicleta per la vora del llac, seguint la carretera que va a Porqueres. Algunes vegades, veníem de la Puda i, travessant l'estampa romàntica del passeig Dalmau, deixàvem enrere les hortes de "Casa Nostra" i l'estanyol de la Cendra. Pedalejàvem amb parsimònia, sense presses, parlant de l'última noia que venia d'estiueig o del que se'ns acudia. Trobàvem parelles que festejaven assegudes als bancs i senyors amb capells de lona que pescaven.
Tot tenia un aspecte aturat i distant. Queia la tarda, i el sol daurava les branques dels desmais i tocava amb llum moribunda els paratges de Guèmol. Llavors deixàvem les bicicletes sobre l'herba i bevíem cervesa de botella en un pendent suau, des d'on podíem veure les aigües immòbils i encantades. Alguna barcassa solitària engegava el motor a l'altra banda del llac i, a mesura que s'aproximava, ens arribava la remor perduda de les veus.
Començava a fer-se fosc, i en alguna pesquera encenien els llums. L'aigua del llac expirava amb un sospir rítmic, feble i misteriós. Ens abaixàvem les mànigues dels nostres jerseis de llana. De tant en tant, en la llunyania, sorgien els fars d'un cotxe, que avançaven un moment i després desapareixien.
De tornada, saludàvem don Narcís, que venia de passeig. A la pesquera d'en Ciscu, ja havien posat "Desire", i l'accent seductorament britànic d'Anne Shelton ens enamorava.
Les cases del vial eren estretes i fondes, amb un o dos pisos, i totes tenien un hort darrere i quadres per guardar el bestiar. El cotxer va fer sonar amb força la campana d'avís perquè hi havia una colla de mainada que jugava al mig del carrer i no s'arraconaven.
Al final van sortir al passeig de la Font Pudosa, i des d'allà van arribar al peu de l'estany. En aquella altura, va demanar al cotxer que s'aturés. L'estany era blavís a la llum del migdia i unes nuvolades cendroses tapaven les crestes de les muntanyes i feien de sedàs d'aquella llum que s'aspergia en llengües estriades. Va seguir amb els ulls, els moviments dels ànecs que nedaven prop de la riba, en l'aigua poc profunda, entre els joncs que creixien a recer de les pesqueres, i es va quedar una estona contemplant l'estany, amb la certesa que la felicitat que li transmetia l'aigua calmosa devia ser possible d'aconseguir en la vida d'una persona i que, si estava a la seva mà propiciar-la, faria el que fos per ajudar la Sarah, perquè així ajudava el seu germà.
Altres indrets de Banyoles: