Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Aquest museu, inaugurat el 1916, és un dels més antics de les comarques gironines. Va ser una realitat gràcies a la donació que Francesc Darder i Llimona va fer de les col·leccions d'història natural al municipi de Banyoles. La seva seu ha estat sempre en un edifici de la Plaça dels Estudis. Al llarg dels anys ha anat augmentant el seu fons gràcies a donacions particulars fins al punt de comptar amb unes 20.000 peces. Va mantenir gairebé intacta la seva museografia fins al 2003, any en què es va tancar una profunda remodelació fins que va tornar a obrir les portes el 2007. Durant anys, un dels reclams més conegut va ser el denominat el Negre de Banyoles, una peça de taxidèrmia d'una persona san. Davant la petició que fos retirat, fet que va portar molta difusió i polèmica, el 2000 les restes van ser repatriades a Botswana. Potser basant-se en aquesta excentricitat o en algunes de les peces que hi són exposades, Joan Perucho va inventar-se un episodi de Les històries naturals, protagonitzat per un ull amb una vida fantàstica i misteriosa. Text que podem llegir en qualsevol de les sales del museu, així com el de Xavier Moret en què fa la crònica històrica del museu fins a la dècada dels vuitanta del segle passat.
L'ull penjava una mica fora de l'òrbita. L'iris tenia quelcom de fosforescent en la mitja penombra, però cada dia, a la mateixa hora, quan la llum venia a tocar-lo, es feia dur i precís, i tota la massa de vidre prenia una significació maligna i obsessiva. Hom hi podia veure reflectides les sedes de les tapisseries que recobrien les parets de domàs daurat, però amb petites taques d'humitat, ja un xic florides pels anys, i la catifa de Bangkok, present de l'arxiduc d'Àustria, quan aquest abandonà escapat Barcelona poc temps abans de la gran catàstrofe. Més enllà, l'ull s'esforçava a resseguir el graciosíssim vol aturat de l'"àurea picuda", tan coquetament adornada de bells colors, o ponderava el pelatge arnat del "simius saltarinus", comprat a Jefuda, el jueu del call, per Jaume Salvador, el gran botànic que començava a burlar astutament, per amor a la ciència, els preceptes del Sant Ofici. L'ull fixava en particular la imatge de l'"otorrinus fantàsticus", petit animal molt ferotge que disparava, a regular distància, unes petites però mortíferes pues, com si fossin sagetes enverinades. Provenia de l'Àsia. Molt més enllà de l'ull, fora del seu abast, hi havia les vitrines dites "macabres" amb restes humanes reduïdíssimes, caps, orelles, llavis estranyament dissociats de l'estructura de la faç, vagarosos records de protuberàncies fàl·liques, tot amb una repulsiva qualitat d'organisme vivent. Provenia de les selves americanes. L'ull, però, exasperava la seva violència davant de les flàccides "tènies intestinalis", que, submergides en un líquid grogós i indefinible, dintre de pots de cristall, es movien amb pausa i cadència a la més petita trepidació. En nits de lluna plena, una ombra es retallava contra els vidres de la galeria i, sense explicació satisfactòria, penetrava a l'ampla estanca del museu, devers les formes viscerals.
La tercera setmana d'octubre de l'any 1916, coincidint amb la festa major de Banyoles, per Sant Martirià, es va inaugurar el Museu Darder a la ciutat. Francesc Darder (1851-1918), un veterinari i taxidermista barceloní, havia conegut el poble perquè havia gaudit de les aigües medicinals del balneari de La Puda, que en aquella època estava en ple funcionament. Darder, des del seu càrrec de director del Parc Zoològic de Barcelona, havia promogut, anys abans, el 1910, la Festa del Peix, en què es tiraven alevins de peixos als rius i llacs catalans amb l'objectiu d'afavorir la pesca com a activitat de lleure, però també per millorar l'alimentació de la població catalana. L'Estany de Banyoles en va ser el primer laboratori natural.
El Museu Darder de Banyoles, en el seu naixement, estava format per les col·leccions de Francesc Darder, procedents del seu comerç a Barcelona, amb interessants exemplars d'animals dissecats de tot el món, models anatòmics amb un clar objectiu educatiu i una interessant col·lecció d'antropologia, que incloïa diferents cranis humans naturals d'arreu del món, tres mòmies i un home d'ètnia boiximana naturalitzat. No hi faltava una secció dedicada als objectes que es podien fabricar amb restes d'animals, com botons d'os o madeixes de seda.
Banyoles, en aquella època, era una població petita, però tot i això el museu es va anar mantenint obert al públic per la bona voluntat de diferents persones que hi col·laboraven desinteressadament. Els mestres hi trobaven aquella aula de ciències que l'escola pública local no tenia i la població una manera d'acostar-se al coneixement de la fauna mundial. La manca de museus de ciències naturals a les comarques gironines va fer que, ben aviat, el Museu Darder fos parada obligada dels grups escolars, sovint combinada amb la visita a la fàbrica de xocolata Torras i la visita a l'estany de Banyoles.
Amb els anys, el Museu Darder va anar ampliant les col·leccions amb donacions puntuals o petites col·leccions de particulars. Eren especialment interessants els exemplars que s'havien recollit o caçat a la mateixa comarca, ja que amb els anys s'han convertit en una font de documentació sobre la fauna local o els ocells migradors que fan parada a les nostres zones humides.
Als anys setanta una colla de joves, molts estudiants de biologia, es fa càrrec del museu i comencen a introduir-hi activitats i propostes relacionades amb la natura. Alhora, promouen que es contracti una persona com a conservador del museu, ja que encara no tenia cap treballador fix. No s'aconsegueix fins al 1986.
Altres indrets de Banyoles: