Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Just allà on s'acaba el Jardí Històric s'arriba al paratge dels Desmais, que rep aquest nom pels arbres que en dominen l'espai. Hi trobarem dues fonts, la de la Filosa, en honor a les goges de les Estunes, i la font del Ferro. Al peu de la primera podem llegir el poema que Jacint Verdaguer, coneixedor d'aquests rodals en la seva estada de 1884, va dedicar a la fada de Banyoles i que forma part del poema èpic Canigó, i un fragment descriptiu de Jaume Farriol.
La de Banyoles
Tota la nit he filat
vora l'estany de Banyoles,
al cantar del rossinyol,
al refilar de les goges.
Mon fil era d'or,
d'argent la filosa;
los boscos veïns
m'han pres per l'aurora.
Per debanar lo meu fil
tinc belles debanadores:
les muntanyes de Begur,
les de Begur i Armen-roda,
les serres de Puig Neulós,
les del Mont i Rocacorba.
La plana de l'Empordà
mai ha dut millor corona,
corona de raigs de llum
trenats amb lliris i roses;
semblava un pago real
obrint sa florida roda.
Mon fil era d'or,
d'argent la filosa;
los boscos veïns
m'han pres per l'aurora.
Com lo fil era daurat,
les madeixes eren rosses,
hermosos cabells del sol
encastats de boira en boira.
De les Estunes al fons
lo teixien quatre aloges;
llur teler és de cristall,
de vori la llançadora.
Veus aquí el vel que han teixit
tot exprés per una boda.
Mon fil era d'or,
d'argent la filosa;
los boscos veïns
m'han pres per l'aurora.
Seguint entre els dos llacs, entrem en una zona ubèrrima, exuberant. Els desmais dominen sobre les altres classes d'arbres. Herba. Un pèl d'humitat. Aquesta part té una bellesa frondosa. La mà de l'home s'hi endevina, encara que estigui hàbilment dissimulada amb una aparença de descurada distribució de camins i arbres. Aquest tros és un dels més concorreguts pels profanadors del paisatge: els pescadors i els típics menjaires de pa amb truita.
Els pescadors són els més inofensius, i fins i tot llur immobilitat els converteix en un element més del paisatge. Els menjaires de pa amb truita ja porten mes desordre. I és que les berenades col·lectives i familiars a la vora del llac requereixen un renou inevitable.
Els desmais són una cosa magnífica. Les seves fulles llarguíssimes que cauen fins a besar l'aigua, les branques torçades, els troncs inclinats d'una forma increïble... Els desmais constitueixen un altre paratge idíl·lic. Tenen una mena d'encant ostentós, fàcilment captable per tota mena de sensibilitat. I, com totes les coses massa definides, aquesta forma de bellesa rica i treballada voreja els límits de l'enfarfec.
Paisatge lacustre a la Gramola
Flota una vaga, tendra melangia
que, com el crit, es perd en els boirosos
desmais d'aquesta tarda.
L'aigua és llisa i lluent, i aquí, entre l'herba,
juguen, alegres, els infants.
Sentim el xiscle viu de les falzies.
Ara és morat el llac. I violeta
la dama que passeja pensativa.
Un aire lleu i tebi ens acompanya
mentre vespreja lentament.
Dolços ulls, dolces cares giravolten
en el record del llac.
«L'etang reflete, profond miroir...» VERLAINE
Entre els dos infinits, el gran estany,
és la imatge del cel i de la terra.
Dins son abisme l'ànima hi soterra
la verinosa flor del desengany.
El sol ve a confiar-li son afany
i la lluna hi cull perles amb sa gerra.
En son mirall s'hi ha embadalit la serra
àvida de l'ablució del bany.
Amb el bes dels desmais l'aigua palpita
i, en un bell somni de claror infinita,
l'immens safir té esclats de diamant.
La lira del Zodíac hi descansa,
mentre un vol d'àngels en la nit hi dansa
i els estels, un a un, van naufragant.
Altres indrets de Banyoles: