Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El 1898 el Dr. Ramon Bofill i Gallés, un dels primers meteges estomatòlegs i dentistes d'Espanya, fou el promotor de la construcció de l'hotel Bofill a Viladrau per enviar-hi bona part de la seva clientela a refre-se de les seves malalties respiratòries i estomacals. La construcció de l'hotel la capitalitzà el mateix Bofill, i els seus amics, el Dr. Valentí Carulla (rector de la Universitat de Barcelona) i el Dr. Antoni Ariet (metge de Viladrau), i s'inaugurà el 8 d'agost de 1898, època en què només obria quatre mesos a l'any. L'arquitecte que s'encarregà de la construcció fou Josep Domènech i Estepà, autor també d'edificis emblemàtics com la Salle Bonanova i la seu de Catalana de Gas al Portal de l'Àngel. Comptava, inicialment, amb cinquanta dormitoris, i el 1910 s'amplià amb un annex a la part posterior de l'edifici.
L'hotel Bofill es convertí en l'epicentre dels estiuejants passa-volants però també acollia, a mode de centre social, els esdeveniments que organitzava l'entitat anomenada "Casino de l'Hotel Bofill", una societat orientada a l'entreteniment de la colònia d'estiuejants. L'hotel estava proveït de salons decorats de manera sumptuosa amb pintures, i on cada dia de l'estiu s'hi feia ball amb orquestra però també s'hi organitzaven sessions de cinema i teatre.
A l’entrada de fosc arribàrem a Viladrau, i férem cap a l’Hotel, curull d’estiuejants, molts dels quals parlaven un castellà que no tenia res a veure amb l’autèntica parla de Cervantes. La nostra aparició fou causa d’esverament general. Sort de la presència de Mossèn Cinto, que si no, colrats del sol, mal vestits i empolsats com anàvem, ens haurien pres per uns descendents de la banda d’En Serrallonga que portessin un segrestat. Aquest era En Monegal, el qual, maldant i maleint, fou internat a l’hotel per dos dels nostre gairebé a pes de braços.
Pujàrem a les cambres, ens rentàrem i, als pocs minuts, ja refets, irrompérem enmig de la concurrència que ballava, convencérem el pinista que diecés el piano, s'hi assegué En pujulà, i tocà "Els Segadors", com qui diu a cops de puny. En voleu de protestes? Algunes mamàs s'esgargamellaven i ens tractaven de mal educats; però, a les senyoretes de la colònia, que poc abans ens menyspreaven, això els féu el cop, i començaren a transigir. La donna è mobile. La majoria de fadrins se'ns sumaren, i aquell sarau cursi va acabar amb un espetec de sardanes que era una glòria. En Busquets deia que estàvem refenerant Viladrau.
Altres indrets de Viladrau: