Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Ben segur que Verdaguer, de petit va fer estades més o menys llargues a la masia de Torrents. La masia era la casa del seu pare, dels seus avis i oncles paterns. Era propietat dels Picó, que varen ser els seus protectors quan va ingressar al Seminari de Vic; li varen fer de padrins quan cantà missa i l'ajudaren quan la malaltia l'obligà a seguir tractaments mèdics a Barcelona.
LA FORMIGA
Com Déu vol mal a la
formiga nodreix-li ales.
Jahuda, 76
Una hermosa plana
tinguí per bressol,
com la vigatana
no en veu altra el sol.
Jo fui la formiga
de son pla i garriga,
del mas oreneta,
del camp rossinyol.
Per les torrenteres
que alegre tresquí
del camp a les eres,
de l'hort al jardí,
me nasqueren ales
com a les cigales
i a aquell pla d'Ausona
l'adéu jo doní.
Vegí hermoses terres,
més d'una ciutat,
m'enfilí a les serres
de l'alt Montserrat.
Baixí a Barcelona,
la perla amb què l'ona
enriquí fa segles
l'antic Principat.
Dintre horts que floriren
per encantament,
palaus se m'obriren
plens d'or i d'argent.
En mala diada
ne fiu ma posada,
puix ma vida i somnis
fugiren corrent.
Mes grandeses foren
floretes d'empriu
que neixen i moren,
bombolles de riu.
Fou aquella glòria
vana i transitòria,
com pel lapidaire
rosada d'estiu.
Tot era falsia
dintre aquell palau,
los mots que hi sentia
d'afecte i de pau.
Los ramells de roses
foren de gatoses;
los llaços de murta
cadenes d'esclau.
Dintre aquelles sales,
enemic cruel,
les frissoses ales
me llevà d'arrel.
Si no hagués deixada
la gàbia daurada,
mai més vos veuria,
ma terra i mon cel.
Jo deixí en mala hora
lo teu pagesiu,
oh poble que enyora
mon coret soliu:
de ma terra amiga,
jo fóra formiga.
Malhagen les ales
que m'han tret del niu!
Altres indrets de Tavèrnoles: