Davant el bust de Francesc Macià i Ambert

Bac de Roda

Autor: Aureli Capmany i Farrés
Obra: Cançoner popular , 1980
Pàgina: Cançó XXXVII

Bac de Roda

Ai, adéu, ciutat de Vic!
bé et mereixes ser cremada:
n'has fet penjar un cavaller,
el més noble de la plana
Valga'm la Mare de Déu
i la Verge sobirana,
la Mare de Jesucrist,
la del Roser i la del Carme,
que per nom li diuen Bac
i al terme de Roda estava.

A deu hores de la nit
el destacament marxava
cap al mas del Colom Gros
que prop de Roda es trobava.
Quan varen arribar allí
tres cops a la porta daven.
- Està aquí un cavaller?
Voluntaris el demanen.

- No és aquí aquest cavaller

que al Mas Nou de Roda estava.
Quan varen arribar al mas
a la porta ja trucaven.
- No està aquí un cavaller?
Voluntaris el demanen.

- No és aquí aquest cavaller

que al Torrent té la posada.
Quan van arribar al Torrent,
a la porta ja trucaven.
- Digau que surti en Bac
que el Vallfogona el demana.
- Déu vos guard els meus amics,
benvinguts siau vosaltres.
- No ho som, no, ja els teus amics
que contraris et som ara.
Quan en Bac va sentir això
tota la sang se li glaça.

- Jo sí que sóc ben perdut,

trist de mi penjat sóc ara.
Quan el varen tenir a baix
fortament l'agarrotaven
a la cua del cavall,
cap a Vic se l'emportaven.
Quan a Vic el van tenir
la sentència li dictaven.

- Aneu a avisar el domer,

el domer de Santa Clara
que vingui a confessar en Bac
quan sigui al peu de l'escala.
- Aneu a avisar els fusters
i també els mestres de cases
que vinguin a fer les forques
al cap de les Davallades.
Fa de resposta el domer
que el seu cor no li abastava,
ja responen els fusters:

- No tenim bigues serrades

Ja respon el general:

- Farem aterrar les cases,

espatlleu molts candelers
també les llànties de plata-.
Ja van avisar el domer,
domer de les Davallades
que vingui a confessar
en Bac que la vida se li acaba.

- Jo us demano, general,

que em doneu terra sagrada.
-No t'espantis, no, en Bac,
que bé te'n serà donada.
Una crida varen fer
que tots els portals es tanquin;
quan els portals són tancats
el perdó ja n'arribava.
Quan al peu de la forca va ser
treu una capsa de plata,
diu que la facin a mans
del pare Ramon del Carme.

- Ell era el meu confessor,

la tindrà per recordança.
Dues filles que té en Bac
als peus se li agenollaven.

- Filles meves, aixequeu's,

de Déu siau perdonades,
a mi no em reca morir
ni ser la mort afrontada
sinó el teniu's de deixar
soles i desemparades.
Quan dalt la forca va ser
va dir-ne aquestes paraules:

- No em maten per ser traïdor,

ni tampoc per ser cap lladre
sinó perquè he volgut dir
que visca sempre la pàtria.
Valga'm la Mare de Déu
i la Verge sobirana,
la Mare de Jesucrist,
la del Roser i la del Carme.