Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Aquesta masia és una de les més importants del terme de Folgueroles. El propietari, Segimon Coma, va avalar Jacint Verdaguer perquè pogués obtenir l'ordenació sacerdotal. La pubilla d'aquest mas o d'altres de les rodalies devien fer exaltar el cor enamorat del jove Verdaguer, que els dedicà poemes, a vegades disfressant el mas sota el topònim del mas d'Heures, i corrandes, que després, un cop ordenat capellà, no va voler veure publicades. A l'era, contemplant el mas, o si ens deixen entrar en la sala, mostra de la magnificència de les grans masies de la plana, podem llegir set corrandes de les conservades.
Corrandes
Si jo em tornés oreneta,
niu en ta cambra faria,
només per saber quin és
lo fadrinet que somies.
* * *
Les cabres van per la rama.
Los cabridets per la flor,
jo vaig per la poncelleta
que em té robada l’amor.
* * *
Vet aquí un ram de clavells,
dóna-me’n tu un de violes,
que el dia que et casaràs
me n’enramaran la fossa.
* * *
Sempre em dius «polleta rossa»;
de polla ja sé que en só,
de rossa prou ne seria
si em deixesses la rossor.
* * *
Los uns s’agraden del lliri,
los altres del galdiró,
jo em só agradat de la rosa
que és lo nom del meu amor.
* * *
Les minyones de muntanya
se semblen als angelets,
ho deu fer que varen néixer
un xic més a prop del cel.
* * *
Amor de la meva vida,
videta del meu amor,
sempre us dic «videta meua»
i heu de ser la meva mort.
* * *
Un roseret n’és ta galta,
la boqueta un maduixer,
per a dur-me’n la maduixa,
papallona jo em faré.
L'espigolera
A qui no està fet a bragues
les costures li fan llagues.
Darrere dels mossos que enmig de l'artiga
arranen los blats que de gra se vinclen,
tot taral·lejant va na Margarida
per entre les garbes replegant espigues
que li deixen uns, que als altres esquitllen.
Quan n'ha arreplegat un moixell, les lliga
i en fa un ramellet millor que els de Glícera,
ros com un pom d'or, rodó ni cap pinya,
que amb altres lo du voreta l'artiga.
Tot espigolant se planta una espina
i es posa a plorar a llàgrima viva;
lo més bonicoi dels minyons s'hi gira:
-Guideta, què tens? Doncs què tens, per vida?
-Al taló del peu m'hi puny una espina.-
Ell que hi va, li trau i el peu li embolica,
de son barret ros traient-se una cinta.
Tot embolicant-li la nina sospira.
-Pobreta! Et fa mal? T'estrenc massa? Digues.
-No sospiro, no, pel peu ni l'espina;
sospiro per tu que me l'emboliques,
que curant-me el peu del cor m'ets ferida.-
Ferida d'amor
Verdaguer jove
Darrera dels mossos, que en mig de l'artiga
arranen los blats,
tot taral·lejant va ma dolça amiga.
Tot espigolant, se planta una espina
i es posa a plorar:
Roseta, què tens? Doncs què tens, per vida?
Roser
Al taló del peu m'hi puny una espina.
Verdaguer jove
Jo que hi vaig, li trec i el peu li embolico,
tot embolicant-li la nina sospira.
Roser
No sospiro, no,
pel peu ni l'espina; Verdaguer jove
sospiro per tu -per mi-
que me l'emboliques,
que curant-me el peu,
del cor m'ets ferida.
A la primera ullada
em vas ferir lo cor,
em vas tenir ferida
i t'amagues pel bosc.
Mon cor és una arpa
de cordes d'argent;
com l'amor les polsa,
sols l'amor les sent.
(Roser es queda el mocador)
RoserVerdaguer jove
No sospiro, no No sospiris, no
pel peu ni l'espina; pel peu ni l'espina;
sospiro per tu sospires per mi
que me l'embolique que te l'embolico,
que curant-me el peuque curant-te el peu,
del cor m'ets ferida. del cor m'ets ferida.
Altres indrets de Folgueroles: