Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La vila de Térmens està situada al marge esquerre del riu Segre, on hi havia el castell medieval de Térmens, el perímetre del qual encara es pot resseguir, ja que el carrer del Mur és l'antic carrer de ronda que seguia el fossat i la muralla. D'altra banda, el carrer Major travessa la vila vella i els populars carrers d'Amunt i de Baix. Dins la vila, destaca el temple gòtic de l'església de Sant Joan, que fou usat com a parròquia fins a la guerra civil de 1936-1939. El campanar d'aquesta església, popularment anomenada «església vella», és del segle XVIII. El 1989, gràcies a les excavacions arqueològiques fetes en el subsòl d'aquest temple, hi trobaren ruïnes i restes d'època ibera, romana i àrab. Finalment, després d'una restauració curosa, l'església s'ha convertit en el Centre Cultural Sant Joan. Altres atractius històrics de la vila són el safareig i el pont de ferro. Un fragment de caràcter costumista de La vida d'en Joan Ventura. El pare, de Joan Baptista Xuriguera descriu com era la vida en aquest municipi durant el primer terç del segle XX.
Es començà a fer el primer coll. Els dits de les forques aixecaven ben enlaire la palla i el vent se l'enduia unes passes enllà. Aquesta tasca tenia lloc ja cap al caient de la tarda. La marinada salvadora era esperada amb delit i a poc a poc el blat era recollit amb uns rascles i amuntegat en un racó de Pera. Es feien tres o quatre colls de palla. L'art dels camperols dibuixava en la rodona de l'era tres o quatre línies rectes.
S'apropava l'hora de fer net. El blat era abocat, amb l'ajuda de cabassos, a dins d'un gran porgador, agafat en una forca plantada de mànec a terra. No en sabia pas tothom d'arerar. Calia situar-se d'acord amb la lleugera bufada de la marinada i, si aquesta no es presentava, es suspenia la tasca durant uns moments. Pels forats del porgador anaven caient els grans de blat, formant un doll daurat i ple d'esperances. Al costat, anava creixent també el munt del bulló. Una vegada s'havia acabat d'arerar, s'ensacava el blat i es deixava allí, a un cap de l'era, com un trofeu guanyat amb tot l'heroisme.
Aleshores començava el sopar. Les dones havien portat ja la cassola de terra cuita al mig de la cotna i cadascú s'asseia al seu entorn, al damunt d'un tres-quartans, una albarda, un munt de sacs, o, simplement, una garba. Aquells dies es buidaven les tenalles del confitat. Les llangonisses i els pollastres es guardaven tot l'any per a aquella temporada. El segar i el batre eren feixucs i la gent calia que mengés i que begués. I els ventres anaven omplint-se. Un plat de trumfes estofades o una paellada de catxipanda, sempre amb un tall de confitat. Això era acompanyat d'una amanida, on hi abundava l'enciam, el tomàquet i la ceba, amb un raig d'oli i, després, el vi no faltava mai en el porró de la galleda. Però l'aigua de la galleda no era pas massa fresca, perquè això rebaixaria el vi.
Altres indrets de Térmens: