Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Jaume Caresmar, que va morir a Barcelona el 1791, a setanta-quatre anys d'edat, va ser enterrat al monestir de Bellpuig de les Avellanes. La làpida de marbre que queda de la tomba originària, amb inscripcions llatines, està decorada amb les al·legories i els emblemes que recorden les múltiples activitats i els càrrecs d'un historiador clau per a la represa de la Renaixença. Un text de Vidal Vidal, ple d'humor i ironia, ens remet a la importància i la idiosincràsia del personatge.
El treball de Caresmar era ordenat, sistemàtic, basat en la seva poderosa erudició. Es mostrava caut i alhora crític, però mai, ni en els punts més obscurs, es deixava endur per allò que Jaime Villanueva qualificava de tentación terrible para los anticuarios, a saber: l'abandonar el rigor en benefici de la golosina de conjeturar. Tot amb tot, l'autor del Viage literario a las iglesias de España retreu al primer dels membres d'aquell triumvirat de les Avellanes la mala lletra i la deficient presentació dels seus papers: escribía pésimamente y con mezquindad, protesta el pare Villanueva, no dejando margen alguno en las planas. Yo le llamaría el Greco de los diplomáticos.
Caresmar no es va limitar a desempolsar els patracols de l'arxiu de Bellpuig. Era un home inquiet, encuriosit, que va arribar a remoure tones senceres de paperassa en els diferents arxius d'arreu de Catalunya. Alguna vegada, la seva honestedat intel·lectual li va reportar problemes. Potser el més aparatós li va sobrevenir arran de l'estada que va fer a Barcelona, a partir de 1772, convidat pel capítol de canonges a ordenar el fons de l'arxiu catedralici. Es trobava el frare muntanyenc immergit en aquesta feina quan li va ser demanat el vist-i-plau per a l'edició d'un nou ofici a Santa Eulàlia, patrona de Barcelona. Dominat per la rigorositat que caracteritzava la seva labor, l'investigador no va admetre la inclusió de mèrits —entre ells els famosos tretze martiris d'Eulàlia— que no constessin degudament provats. Aquest plantejament va ser pres com una ofensa per part de determinat sector del clergat. Un dominicà, fra Domènec Ignasi Bòria, fent-se eco de la indignació suscitada, va publicar un pamflet destinat a atacar Caresmar, titulat Discurso Apologético-histórico contra un Disertador catalán. Nuestra patrona titular Santa Eulalia vindicada en la mayor porsión de las glorias de su pasión y triunfo. Avivat per libels de tan baixa estofa, el foc de la demagògia va calar entre el poble senzill. Pels carrers de Barcelona, Caresmar va ser escarnit i apedregat. Diversos fulls volants van ser llançats per infamar la seva persona:
Un blanquillo con valona
Sujeto de poco seso
Está deteniendo el rezo
de Eulalia nuestra Patrona.
Con motivo Barcelona
Dirá de este gran jumento
Que se vuelva a su convento
Pues que todo esto dimana
De ser él una avellana
Que no tiene nada dentro.
Els versots, als quals no es pot negar un maleït enginy, eren rematadament cruels per a la persona de l'historiador. No cal dir que eren anònims.
Tu que amb cara de malalt
Has mogut tantes disputes
Si los escrits no refutes
Quedes com un animal:
I puix sembles un fanal
Apagat en lo carrer,
Previnc a ton cap lleuger
Se imprimesca en la memòria
Que té molt més sal la història
Que un pobre avellaner.
Altres indrets de Os de Balaguer: