Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Francesc Hernández Sanz fou un home polifacètic, destacà com a historiador, arqueòleg, dibuixant i arxiver. Realitzà una gran labor docent, d'investigació, i de conservació i protecció del patrimoni menorquí. Dirigí la "Revista de Menorca". D'ell és la Historia de Menorca que tan entusiasmà Josep Pla i que fou el llibre de capçalera en la seva estada a Menorca. El seu fill, Joan Hernández Mora fou qui acompanyà Pla per diferents tocoms de l'illa i quan va morir donà a L'Ajuntament de Maó les col·leccions privades iniciades pel seu pare i continuades per ell. Són de temàtica menorquina i abraça obra gràfica i arts decoratives del segle XVII al XX (mobiliari, objectes diversos, pintures i cartografia). El llegat, el 1987, després de passar pel claustre de l'antic convent del Carme, finalment, han estat instal·lades a una de les cases nobles del carrer Anuncivay, que fa cap de cantó amb el de la Infanta. Allí podem llegir un fragment de la carta que Josep Pla envia a Hernández Mora reconeixent el paper decisiu d'ell i del seu pare en l'escriptura de la Guia de Menorca i un sonet de Joan Timoner dedicat al pare.
Vaig tenir la sort d'arribar a la biblioteca d'aquest Ateneu presentat per un senyor ja molt vell, que morí, pel marc de 1949, a vuitanta-cinc anys d'edat: el senyor Hernández Sanz. Era, llavors, un senyor madur i de gran personalitat, una de les més remarcables de la vida insular i, per tant, el corresponsal obligat de la curiositat que en diferents ambients culturals europeus Menorca suscitava. Era, a més, un dels pocs homes feliços que jo he trobat en la vida. Havia fet una cosa important: una «Història de Menorca», publicada el 1908, que en alguns aspectes monogràfics ha estat superada, però que constitueix encara el millor llibre d'informació històrica que sobre l'illa s'ha publicat. Era — o havia estat—, d'altra banda, tot el que hom hauria volgut ser en la vida: catedràtic d'Institut, cronista de Maó, arxiver de l'illa — recordava una mica en aquest punt els arxivers de les novel·les d'Anatole France—, escriptor, el redactor principal de la «Revista», col·leccionista de les més belles coses de Menorca, animador de l'Ateneu, liberal, tolerant i, a més a més, consol general de la reina Guillermina d'Holanda a l'arxipèlag balear. Què es pot demanar més? Era, és clar, corresponsal de moltes acadèmies indígenes i estrangeres i no cal dir que calgué recórrer a la seva erudició per a rebre i acompanyar els viatgers importants que passaren per l'illa durant més de seixanta anys.
Un dia d'estiu de 1948, quan les tresques de Pla per Menorca s'havien esvaït, arriba a Maó una carta per a Hernàndez Mora. «Ahir, aquí a Cadaqués, vaig acabar la Guia de Mallorca, Menorca, Eivissa, etc., etc. Hi he treballat 5 mesos, pràcticament nit i dia. Això us explicarà el retràs en contestar-vos. Estava sobretot interessat en dir-vos una cosa molt interessant amb referència a la Guia. La part de Menorca ha estat entregada, per revisió, al coronel Cotrina -a qui no conec personalment—. Jo mateix ho vaig indicar pensant amb les referències que vós me'n donàreu. Ara, tinc el resultat. El Sr. Cotrina ha fet lleugeríssimes modificacions en el text -petits detalls-, i em diuen que ha trobat el text plausible i fins i tot apreciable. No sé pas si vós direu el mateix. [...] Ara, ja veurem quina serà la vostra opinió i la del vostre pare -per mi les més apreciables. Vull fer constar, una vegada més, que no hi hagués hagut Guia de Menorca sense vós i el vostre pare. El seu llibre és una meravella d'interès i claredat. El vaig poder tenir gràcies a Joan Estelrich, que el rebé de premi essent criatura, i que el guarda, enquadernat, en un tros d'or».
Hernàndez Sanz
A sa memòria.
Francesc Hernàndez Sanz. Sota quin prisma
podrà enfocar el meu numen la teva obra?
Tan vària és! La meva musa és pobra.
Jo et diré Mestre de patriotisme.
Patriotisme de l'autèntic, crisma
d'amor i de dolor, en el qual sobra
feruma i oripell. Que sols es cobra
rumb de bon port quan s'ha entrevist l'abisme
Tu vas sotjar els avencs on la memòria
dels temps antics es perd. I de la història
de la nostra illa els fils vas esbrinar.
I encara això: Qui et sàpiga comprendre,
seguint el teu estel, haurà d'emprendre,
per Menorca, el camí d'un bell demà.
Altres indrets de Maó: