Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
L'Ateneu Científic, Literari i Artístic de Maó es troba en un edifici que dona a dos carrers i a la plaça Esplanada de dues plantes. És d'un estil arquitectònic tradicional dels habitatges senyorials dels segles XVIII i XIX de Maó. Des del 1906 s'ha fet càrrec de l'edició de la Revista de Menorca.
A la primera planta, s'hi troben el Saló d'Actes A. Victory Taltavull, el Museu d'Història Natural, la Sala Màrius Verdaguer, la Sala de Tertúlies Fernando Rubió i Tudurí, dues sales de biblioteca, la Sala Vives Llull, i altres dependències administratives. A la segona hi ha les aules on s'imparteixen classes de pintura, dibuix, música i idiomes. En qualsevol dels espais esmentats podem llegir les valoracions que feren de la institució Josep Pla i Baltasar Porcel quan visitaren l'illa.
En el curs dels meus viatges a l'illa vaig anar a parar sempre, ja posat a Maó, en un lloc deliciós per a passar l'estona d'una manera profitosa. Aquest lloc s'anomena l'Ateneu Científic i Literari. En aquesta casa, hi ha una biblioteca de més de vint mil volums, cap dels quals provinent dels vells fons teològics dels convents. En la Biblioteca Provincial, en canvi — de la que fou bibliotecari el gran historiador Ferran Soldevila —, hi ha tones de teologia. A la biblioteca de l'Ateneu hi ha concentrat tot el que pràcticament s'ha escrit (vull dir publicat) sobre l'illa. Aquesta és una concentració important. De l'Ateneu sorgí, fa gairebé tres quarts de segle, la «Revista de Menorca», la col·lecció de la qual, no interrompuda, potser encara — tot i que en aquests últims anys ho passà molt magre — és un vertader monument elevat a l'observació global de Menorca i amb tots els fets i judicis que ha motivat. Hi ha ben pocs fets, en el nostre país, comparables amb aquesta magnífica empresa d'una continuació tan respectable.
Una gran notabilitat de Maó és l'Ateneu Científic, Literari i Artístic, tan acollidor i útil per al turista, fundat l'any 1905, patrocinador de la benemèrita «Revista de Menorca», que es publica des del 1888, i centre cultural màxim de l'illa. Menorca ha estat considerablement estudiada per l'erudició estrangera i nacional en gairebé tots els seus aspectes. A l'Ateneu, el turista hi trobarà una immensa tasca recollida. A la seva biblioteca hi ha més de 18.000 volums. Les seves col·leccions són notables: la d'ocells agafats a les illes, composta d'unes 180 espècies i classificada pels conservadors del Museu, el primer dels quals fou el senyor Maurici Hernández Ponsetí; la de peixos de les aigües de Menorca, formada pel senyor Jaume Ferrer, amb més de 100 exemplars; la de mol·luscos terrestres, fluvials i marítims, amb més de 4.000 espècies i uns 10.000 exemplars classificats; la de fòssils; la d'insectes de l'illa; la d'algues, formades pel botànic maonès Rodríguez Femenias, que es considerada la millor d'Espanya, amb 1.240 espècies i mes de 7.000 exemplars. El Museu Arqueològic i d'Art Retrospectiu compta amb làpides, ceràmica antiga, majòliques, plats catalans i valencians; una col·lecció magnífica de plànols i cartes totals i parcials de l'illa i una col·lecció de quadres d'assumpte menorquí, formada per obra de Clabo, Josep i Joan Chiesa –pintors aquests dos darrers que vingueren a maó durant la dominació anglesa-, Comas i Vilar. les aquarel·les de Chiesa són realment magnífiques.
Finalment s'ha d'anar al famós i vell Ateneu de Maó, «científic, literari i artístic», hereu i continuador de la secular tradició liberal i humanística de la ciutat. Va esser fundat el 1905 i es va fer càrrec de la «Revista de Menorca», la qual, passant per temporades millors i pitjors, subsisteix de 1888 ençà i travessa ara una època força notable. La «Revista de Menorca» és un arxiu inapreciable i sense ella la cultura menorquina d'aquesta centúria no seria allò que és. Hi ha també, a l'Ateneu, una biblioteca, una col·lecció de ceràmica popular, uns torns de classes d'idiomes i de belles arts, etcètera. I alberga curioses col·leccions de gran valor, com ara la de fòssils, la d'insectes, la d'ocells i de rèptils i, sobretot, la d'algues marines, amb nou milers d'exemplars i unes mil dues-centes espècies, que va llegar a la casa del senyor Rodríguez Femenias, i la de mol·luscs, amb uns deu mil exemplars i quatre mil espècies, que fou recol·lectada pel capellà Cardona i Orfila.
Amb tot i això, la instal·lació de l'Ateneu és pobra i precària, francament tronada. Les algues hi estan acaramullades dins calaixos i prestatges, com els mol·luscs, sense ordre possible ni espai; els llibres no caben dins la biblioteca... Amb els membres de l'Ateneu amb qui vaig conversar, sorgí aquest problema. Una empresa cultural només és possible a través d'una economia sana. La societat i l'autoritat menorquines tenen el deure d'ajudar l'Ateneu.
Altres indrets de Maó: