Seguint aquell senderol s'aplegava al poblet del costat...
Autor:
Joan Lluís Moreno i Congost
Obra:
Jack no va passar pel Purgatori
, 2003
Pàgina:
173
Seguint aquell senderol s'aplegava al poblet del costat, a penes a un quilòmetre de distància. Alguns dies hi anàvem, passejant, en acabant la migdiada, hi berenàvem i bevíem aigua fresca que rajava d'un munt de canelles que hi havia en una plaça. Quan passàvem per davant de la caseta, la mare i la iaia ens empenyien perquè ens afanyàssem i perquè no parlàssem ni féssem soroll, no fos cas que la bruixa ens sentís i s'empipés. Nosaltres conteníem la respiració i obeíem a ulls clucs mentre procuràvem, en silenci, trepitjar amb molta cura per tal de no xafar les pedres del camí. A la tornada, ja a poqueta nit, posàvem més atenció encara a no fer gens ni mica de renou, perquè les primeres empentes de la foscor no convidaven a grans ostentacions de valor inexistent.
