Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El nucli antic de Benidorm és anomenat El Castell pels benidormers a causa que abans s'hi trobava el castell de Benidorm, destruït a la Guerra del Francés. Forma part dels tres barris originals de Benidorm: El Castell, El Calvari i el Campo (antigament anomenat el barri del Camposanto o el barri de Santa Maria). Situats en una de les mirandes del l'anomenat Balcó de la Mediterrània a la punta de la petita península que separa les platges de Ponent, a la dreta, i de Llevant, a l'esquerra, i tenint davant l'illa de Benidorm podem llegir un fragment de prosa de Baltasar Porcel que descriu l'entorn l'entorn als anys setanta del segle passat i un fragment que Tono Fornes va escriure arran de la navegació per davant de la badia a finals del segle XX.
El volum humà de Benidorm és inversemblant. Hi ha gent arreu, acaramullada, en situació de caminar, seure o jeure. Una quantitat esgarrifosa de persones. De cotxes, val més no parlar-ne. I paletes, turistes, cotxes, ràdios, dimonis, tot plegat arma un aldarull inaguantable. El personal, la pols, la calor i el soroll són nefastos. És clar que donen pessetes. El poble sembla a punt d'explotar. Vessa. Si no el descongestionen, rebentarà. No en dubteu. Però, en lloc de fer-ho, el carreguen més, amb festivals de cant i altres mandangues.
A llevant i a ponent té platges dilatades, de corba fina, arena al seu punt, poca fondària i aigua de temperatura agradable a l'estiu i a l'hivern. Sembla que Benidorm és el punt on el sol dóna preferència en aquest litoral. De fred, tampoc no n'hi fa, diuen. Calor, a senallades. Els vents que més hi toquen són els del sud, càlids. El portet és petit, està bé. Hi ha moll especial per a canoes de gent rica. S'agraeix. Entre les dues platges, s'aixeca el morro del Castell, un pedrot abrupte, ara civilitzat per a ús d'estiuejants i que domina una panoràmica quilomètrica, de paisatge sense estridències. Per terra, amenaça Puig Campana. [...]
Davant Benidorm, l'Illa, un promontori fet a talls, aspriu i rogenc. Té uns quatre-cents metres per dos-cents i porta llum. Les embarcacions petites el poden abordar tranquil·les; les grans, amb precaucions, pels baixos. Quatre milles i mitja avall, als dos-cents divuit graus, s'hi aguanta una boia gran, negra: assenyala el naufragi i derelicte d'un vapor italià. Amb mal temps, sembla un animalot estrany.
Guaitant el més pur migjorn, la badia de Benidorm té sobre la carta nàutica el perfil exacte d'una gavina que planeja. L'ala de babord té la punta a la torre de l'Almadrava i el Racó de l'Oix, on els abruptes contraforts de les penyes de l'Arabí presenten la dimissió irrevocable i deixen pas a un dels més amables ovals d'arena de la mar domèstica: la platja de Llevant. L'actual Benidorm nasqué en descobrir aquesta platja i eixamplar-se ordenadament sobre l'est, a través de l'avinguda del Mediterrani, en un projecte urbanístic racional i modern que data del 1954. La platja de Ponent, més dificultada per la geologia i més recent quan a ocupació turística, s'estén fins al Tossal i la caleta. El cos de la gavina és el nucli del Benidorm original, edificat sobre la muntanyeta de Canfali. Allà, les amples avingudes connecten amb carrers antics atapeïts d'establiments turístics, que es ramifiquen a través d'una petita jungla de placetes i carreronets com un sistema capil·lar que irrigara des de les grans artèries el poble vell. El tossalet de Canfali -o Morro de Benidonn, en el lèxic mariner- s'endinsa una miqueta a la mar i constitueix el bec que apunta golut cap a l'Illa. Una curiosa terrassa hexagonal permet veure de prop la font marina de Benidorm, el potent doll d'aigua que a imitació del de Ginebra es projecta des del mar a les altures: una mena de guèiser inventat, el brollador d'un imponent leviatan encallat a les arenes de Benidorm. I continua cap amunt, imparable. A Benidorm, ni la mar no li apagaria la set.
Altres indrets de Benidorm: