Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La Torre del Gerro, de l'Aigua Dolça o de l'Arenal és una torre de guaita que es troba a uns 5 km del nucli urbà, al sud de Les Rotes a uns 100 metres sobre el mar i quasi en el terme de la població veïna de Xàbia. Es construí el segle XVI en el context de fortificació de la costa valenciana a causa dels freqüents atacs de la pirateria. És una construcció robusta i ben conservada, de forma troncocònica, d'on pren el nom del gerro. A la façana conserva un escut amb l'àguila bicèfala dels Àustries i les quatre barres del Regne de València. Té l'accés elevat per a una defensa millor, amb dues portes, les espitlleres i matacans. Hi podem llegir el poema que Maria Ibars li va dedicar i el fragment que Tono Fornés va dedicar a descriure aquest tros de costa.
La Torre del Gerro
Qui recorda en vore-la
que fón bastiment de guerra,
defensa de la ciutat
i quarter per a atacar-la?
Qui creurà vore les piques
i bombardes que guardava?
Qui oir pel Rei En Jaume
a En Carroç quan la retava?
Avui, de romanticisme,
és que ens ompli la mirada.
..............................................
Esvelt gerro que t'aixeques
del tossal en la rostària
enlairant al vent un ram
de fets que la Història guarda.
El passat reviu en tu,
el temps, d'ahir, per tu parla.
I si dorms embadalit
entre cel de llum tan clara
i una mar sempre blavosa
que de dia i nit te canta,
et nimba un hàlit de glòria,
t'envo1ten flairors de fama.
Tots els llors que t'exornaven
van anar caient a terra
reproduint-se en l'encant
de remorosa pinada
que les vessants t'encatifa
i ton bell perfil exalta.
Mirem per darrera vegada la costa que anem deixant a popa. La torre del Gerro, antic punt de guaita a l'època de la pirateria barbaresca, conviu amb una urbanització inacabada que sembla un betlemet bombardejat. A voramar hi ha l'Aiguadolç, un indret tan abrupte com bonic convertit per l'ús en l'únic racó nudista d'aquest fragment litoral, on es troben generosos brolladors submarins d'aigua fresca i un doll artificial d'origen àrab que aprofita el fenomen. Som temptats a creure que la finalitat va ser permetre fer aiguada a les naus àrabs que fondejades a prop devien amollar bots de rem carregats de tonells buits per proveir-se d'aquest element essencial. Allà comencen els penya-segats que van alçant-se fins als cent cinquanta metres de perfecta verticalitat, una paret calcària amb prou feines pintada per una vegetació rupícola arrelada als clivells més inversemblants del rocall nu. Tres milles de cingles inhòspits i impressionants, bellíssims.
Altres indrets de Dénia: