Los carrers de aquella vila són terra i arena sens empedrar...
Autor:
Rafael d’ Amat i de Cortada
Obra:
Viles i ciutats de Catalunya
, 1994
Los carrers de aquella vila són terra i arena sens empedrar. Dos places conté Calella, a saber, la del davant de la parròquia amb lo fossar i altra después d'un carreró al davant del frontis i plaça de la iglésia. En esta última, a on s'hi venen i compren la verdura i fruita als dematins, és casa Llupià, que és blanca de parets i prou gran. Al davant d'esta casa és l'hostal i de cantonada a un carrer travesser al llarg, que és lo principal de Calella. A un racó de plaça lateral de l'hostal és casa Pla, que són botiguers, per consegüent tenen tenda de robes i tenen lo correu. La casa de Zagarriga o dels senyors comtes de Crexell és a l'últim de la vila. Cerca de la parròquia, a l'altre costat, en lo començament del camí que va al convent dels caputxins i vila de Pineda, detràs de casa Zagarriga, queden en terreno alt les capelletes de Sant Jaume i del Roser, distant alguna mitja hora cerca de Calella, al ponent, la iglésia i ermita de Sant Quirze, nova de pocs anys i hermosa per sa blancura de parets i clara.
Són patrons de Calella los gloriosos màrtirs sant Quirze i sa mare, santa Julita, celebrant-se en lo dia 16 de juny, i en aquella vila amb lluïdíssima festa, principalment en la iglésia.
La més gent de Calella, tant hòmens com dones, vesteix a la marinesca. Hi ha prou boniques cares de dones i minyones i alguns galants hòmens. No deixa de haver-hi oficis mecànics i demés necessari a la vida humana. No falta metge, cirurgià, apotecari, algun adroguer, però més de l'art de la mar i altres pocs de l'art de la terra, fàbrica de cordons en casa Costa, en lo carrer Llarg, etc.
La vila és sana i prou regalada d'aigua. Hi ha un astillero a la vora del mar, amb prou barques fetes i altres que s'hi fabriquen, i un fortinet amb algun canó muntat per defensa de la costa.
En les immediacions de Calella, en el descenso des de la carretera, baix al pla de Calella, anant-se cap a Sant Pol, queda una atalaia del temps dels moros, a hechura d'un torreó rodó, i en altres temps hi havia hagut un convent de templaris, vui dia extingits.
