Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El Pujol d'en Banya és un esperó de 598 metres d'altura del massís del Teix. A la seva falda hi ha un petit mirador ubicat a una de les parades del Tren de Sóller que ofereix unes bones vistes sobre la vall de Sóller. També hi ha una ruta d'un antic camí que condueix a Deià. Aqist mirador será un bon punt per fer la lectura de textos de Santiago Rusiñol, Josep Pla i Jaume Fuster.
De dalt fins a baix, de prop fins al lluny, del pla fins a la muntanya, estenen al davant teu una panera de tarongers com un present de meravelles.
Tarongers petits, tarongers grans, tarongers verd-fosc, tarongers cobalt; allà on arriba la vista no veus més que puntets verdosos, de fulla fosca i de flor blanca, i les cases, les tanques, les masies i els camins, tot està colgat de tarongers.
La ciutat de Sóller és això: un estoig, una copa o una capella, per a guardar el tresor d'aquests arbres.
Si vols tenir una idea de lo que és aquella vall, tanca els ulls per un moment i pensa en un país de verdor, mentre flaires tarongina o et menges una taronja.
Sóller té una bona plaça, té les cases netes i boniques, com totes les de Mallorca; té patis amb testos i pilastres; té una església gran, carrers ben cuidats; però tot ho ofeguen els tarongers. Tot lo demés serveix de marc per fer-ne destacar la fruita.
Per això, el nom d'aqueixa fruita, o és flor, va tan unida al nom de Sóller.
La vall de Sóller té tots els encants que es poden desitjar en aquesta vida: tranquil·litat, silenci, un clima suau, un aire tebi i dolç com un coixí de plomes. La part alta de la vall està voltada d'una anella prodigiosa d'oliveres –que en dies de tramuntana fa una anella d'escuma blanca. La base de la vall té una gran densitat botànica: llimoners, tarongers i els horts plens de fruiters. Els ametllers en flor semblen voltats d'eixams de papallones blanques. El poble és una mica ombrívol i amuntegat, com és natural atesa la seva ancianitat, però té moltes cases amples i confortables. És un poble que s'ha retirat del mar per no ésser vist dels pirates. Tots els pobles que han estat tocats d'aquesta necessitat tenen un ambient sui gèneris i solen ésser construïts, integrats.
La vall té una gran densitat vegetal de tipus utilitari: l'aire hi és tebi i molt impregnat de flors, de fruita i de viandes. A cada moment hi ha un olor dominant. No és pas estrany que els sollerics escampats per la terra enyorin el seu país. La gent deu haver passat per aquesta vall amb la mateixa beatitud que deuen sentir els petits organismes a dins del formatge de Roquefort.
El sol s'havia amagat rere la carena de les Muntanyes de Tramuntana, la Serra, l'anomenaven els illencs, i una llum blava, amb un matís de groc, encara, il·luminava la nostra navegació.
Sumir era un poble que s'enfilava pes pendissos, voltat, per la banda de terra, de tarongerars, ametllerars i camps de conreu. El moll dels velers era ben buit i no hi havia cap barca al moll dels pescadors. Tampoc no hi havia gent als carrers costeruts de la vila que anàvem destriant a mesura que ens hi acostàvem. Ni gent ni animals: hi mancaven els clapits dels gossos, els miols dels gats, els renills de les eugues, els escaïnaments de l'aviram, els brams dels ases, el bruel de les vaques i el bel de les ovelles..., ni tan sols hi havia en l'ambient la piuladissa d'ocells, pròpia d'una terra tan ufana. Fins i tot les gavines que havíem topat a les envistes de l'illa i que ens havien acompanyat amb els seus xiscles, ara havien fugit.
—Poncet, amic, no m'agrada gens, aquest silenci...
—Ni a mi, Guiamon, ni a mi... Un encanteri ens ha fet arribar sans i estalvis..., però em penso que el mateix encanteri ha buidat aquest poble...
Amb una suavitat digna del millor pilot de les costes d'Adià, la força que ens empenyia o que ens arrossegava, va avorar el vaixell a l'andana del moll. Cori va donar ordre que els mariners llancessin l'àncora i baixessin la passarel·la, però ningú no gosava desembarcar.
Roger, amb un gest de decisió, la mà al mànec del coltell que duia a la faixa, va atansar-se a la passera. De dues gambades es plantà a l'andana del moll, va mirar amunt i avall, cellajunt, i ens va cridar:
—Baixeu a terra!
Quan tots els homes de bord, mariners, capità, el Misteriós Viatger, Poncet i jo vam ser al moll, se sentí un gran tro i una veu dolcíssima i llunyana que cridava:
—Adéu, Roger, noble soldat de fortuna! Jo he complert el meu tracte... Però recorda que t'has de guardar de les veus afalagadores i dels amics traïdors!... Que l'aire de l'illa de les Tres Taronges t'inspiri el Valor que necessites per recuperar l'estendard!... Adéu, Roger, adéu!
I mentre tots miràvem embadalits cap a l'entrada de la badia, d'on semblava provenir la veu profètica de la dona-peix, el Falaguer s'enfonsava a les aigües tranquil·les del port de Sumir.
Vam romandre una bona estona mirant la nau que ens havia dut a l'illa i que ara reposava damunt una catifa d'algues, com si l'esforç que havia fet l'hagués retuda per sempre més.
Carretera de Sóller
Com és aspra i voltant la carretera
així és aspra i voltant la nostra vida:
mos hi cega su-aquí la polseguera,
i allà mos umpl de fang la terra humida;
però la dolça pau que a dalt impera
jamai en terra plana l'hem sentida.
Altres indrets de Sóller: