Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El tramvia de Sóller va ser inaugurat oficialment el 4 d'octubre de 1913 i uneix el poble de Sóller amb el port de Sóller. Circula pels carrers del centre de Sóller i creua els camps i horts de cítrics; passats aquests, transcorre en paral·lel a la carretera del Port (Ma-11), sobre una via d'amplada similar a la del ferrocarril. El seu traçat va ser obra de l'enginyer Pere Garau, que també va dissenyar la línia que va a Palma. Tenint la badia al davant, podem llegir textos de Santiago Rusiñol i Josep Pla i poemes de Joan Pons Marqués i Jaume Vidal i Alcover.
Potser lo més calmós de l'illa i d'aquesta terra de la calma és el venturós port de Sóller
Amb un bocinet de riba, amb una renglereta de cases, amb una muntanyeta de pins i amb un mur de cingleres altes, per a recloure el mar de tot vent, n'han fet el port més quietó que pugui arribar a desitjar un capità de goleta per a passar-hi la vellesa.
Quan un pensa que hi ha tants ports que són un tràgic reclòs, i ara en surten vapors, i ara n'entren, i aquí descarreguen, i allí piquen, i les sirenes fan uns udols com si els trepitgessin l'hèlix, i encenen fanals de tants colors, que arriben a marejar, i un els compara amb el de Sóller, un també se sent capità i hi passaria la vellesa.
Aquí, el llaüt que no és ben blanc, no el deixen entrar que no es mudi. Si n'arriba algun brut de carbó, el fan anar a fer quarantena de netedat, i no el volen. a la sirena que gosa piular, li tanquen el crit amb una multa, i al que fa mal olor, no l'admeten. El port de Sóller no està per soroll. Ni el mar vol ones ni els homes crits. És un port de gent assossegada.
Un petit tramvia uneix Sóller al mar. El port de Sóller forma una espiral tancada, una forma marina molt elegant. sota les copes d'un rest de pins hi ha una filera de cases d'aspecte popular arcaic. A Mallorca hi ha, encara, moltes formes intactes. Les cases de pescadors, la caserna de carrabiners, els pailebots de cabotatge, tremolen sobre el mirall de l'aigua encantada.
Crepuscle en el port de Sóller
Bell mirador, el llindar
de l'església abandonada,
vetllant l'arrecés del port,
enfront la brava mar alta.
Davant de mos ulls, el sol
besa morint, cims i platges;
als darrers alens del vent
els pins acalen llurs branques,
i en celístia, del far
s'encén la pupil·la blanca.
Tornant a fer nit al moll
arrien veles les barques,
aucells tornen al niu
aplegant les seves ales.
Vola, vola, pensament,
a lloure dins eixa calma.
Sia ton vol un punt blanc
enmig de l'ombra que avança,
com eixa gavina que
entre el cel i la mar plana;
com l'estel escadusser
que en el firmament es bada,
primer senyal de la nit
damunt la terra cansada,
que el record atreu, sobtat,
en la nit freda de l'ànima.
Davant dels caminals del mar
oberts a tots els viatges,
el meu pensament no sap
en quina nau embarcar-se.
L'amor el lliga al seu port;
la por el ferma a sa barca;
només al fons, un neguit,
sageta d'or a les entranyes,
escolta les veus del mar
la temptació de l'aire...
Ai de la nau que no sap
fugir de les aigües manses!
Vola amunt! vola, esperit,
enllà d'abims i muntanyes;
passa terres, mars i cels;
més amunt és ton reialme!
"L'himne sagrat de l'amor"
és fet per totes les ànimes!
Pobre esperit! Vols volar
quan ja et caigueren les ales...
Port de Sóller
Entrada
Aquí verdegen els ulls
com una terra promesa.
el llaüt que ara ens hi mena
potser no en surti llaüt.
Esguards imprudents se n'entren
per laberints de llums noves.
Gegants ulls closos hi vetlen
l'Amor de les Tres taronges.
Tors a la vorera
El tors que es daura. Crea
una beutat de llum
sota el cel nou. Concreta
clarors i joventut.
Miralls es llustren. Penen
d'esser massa profunds;
s'hi perd, l'estiu. La pedra
ateny més plenitud.
Passen de puntes joies
i ritmes: passatgers
efímers, es componen
a cada passa el gest.
Al tors daurat, ulls, hores,
batecs li van naixent.
Altres indrets de Sóller: