Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La planta del castell de Bellver és orientada als quatre punts cardinals: la torre mestra assenyala el nord magnètic i les tres torres adossades marquen els altres punts cardinals principals (E, S, O), mentre que uns guaitells més petits, de base cònica invertida, que apareix a l'alçada de la segona planta, indiquen la resta dels punts (NE, SO, SE, NO). Podem llegir-hi dos fragments descriptius de Josep Pla.
Quan pugem a la torre, el dia comença de caure. El panorama és prodigiós. Es veu una gran part del pla de l'illa i el que no es veu es pressent. Des de Randa en un extrem i les muntanyes d'Andratx a l'altre s'obre tot el vessant meridional de la costa nord, amb el cim del Puigmajor nevat al centre —el vessant que sembla resguardar el pla dels ametllers i dels favars.
Les muntanyes s'enfonsen lentament en l'ombra —com si s'anessin apagant. El pla de l'illa es dilueix en un tel de boirina blanca, com si se submergís en la vaporositat. La ciutat es fa més immediata. Les arestes de la catedral, els angles de les murades, es fan més nets i incisius. Amb això comencen d'aparèixer les llums de la ciutat — que tenen una macilència una mica provincial. Hi ha llums que apareixen corrents. Altres semblen néixer amb un esforç. Altres salten com un cascavell i després s'encaixen.
Des de la part alta del castell hi ha una magnífica vista de la badia. El crepuscle ha afinat el mar. Les aigües del port són de color de rosa. El mar lliure, més blavís, presenta unes grans taques verdes i opalines que el carmí dels núvols irisa. Amb el ventet de la caiguda de la tarda, unes veles llatines, amb el floc com una daina, passen voltant. Un vapor vell i negre, rovellat, expel·lint una nuvolada de fum negre —com un dibuix de criatura—, surt lentament del port. «Correntia del món», anomenà el mar Ramon Llull. Ah, vell i gran poeta!
En baixar de la torre, travessem el pati i arribem als glacis exteriors. El senyor Sureda m'ensenya una làpida, que l'obscuritat creixent m'esborra. La làpida diu, en síntesi: «En este lugar fue fusilado a las cinco y media de la madrugada del dia... del mes... de 18... el teniente general don Luis Lacy, víctima de su ardiente amor a la libertad. Los liberales...». Etcètera.
Aquí hi ha Cas Català, Cala Nova i Cala Major, que és un dels centres estiuencs de Palma més concorreguts. La platja de Cala Major és envoltada d'hotels. La punta de Sant Carles constitueix l'extremitat de la badia a que ens referim. A dos cables d'aquí hi ha el far de Porto Pi, que és de llum blanca amb grups d'esclats cada quinze segons, amb un abast de vint-i-set milles. De la punta de Sant Carles arrenca l'escullera, que forma la defensa del nou port de Ponent, on, part dedins, hi ha els molls, d'una gran extensió i un calat suficient per a atracar-hi els grans vaixells. Al fons hi ha les instal·lacions de la Base Naval. De moment, aquest port tan ampli se sol veure desert. Això desperta una mica l'atenció, tenint en compte, a més, que l'antic tampoc no és massa concorregut si no és pels vaixells-correu de passatgers.
Quan arribeu a Portopí podeu dir que entreu al sac de la badia de Palma. Damunt la costa de Ponent, la serra de Na Burguesa serveix de fons a una atapeïment d'edificacions que s'aboquen a la mar o es destaquen en el vessant muntanyós: Cas Català, Sant Agustí, Gènova, la Bonanova. També es percep, distintament, la ciutat de Palma. El panorama és d'una bellesa superba.
Altres indrets de Palma: