Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El vall, el revellí, el contravall i l'estrada encoberta que, de dins a fora, circumden el nucli i la torre mestra, són excavats al marès de què és format el cim de la muntanya. La porta principal, situada on el desnivell és menor, és defensada per un matacà a sobre, per la torre mestra, a una banda, per una barbacana situada damunt el revellí, a l'altra banda, i per un parapet engruixat amb troneres, davant. On el desnivell és més gros, al costat de la barbacana contrari al portal del castell, no hi ha contravall sinó que el revellí forma una gran plataforma circular. El tambor i la torre mestra o major tenen un basament troncocònic excavat a la pedra del terreny, però les parets del revellí són verticals.
Aquest conjunt es troba envoltat per un vall, un revellí amb barbacana, un contravall i una estrada encoberta. La torre té quatre plantes i 25 m. d'alçada, sense comptar la base troncocònica i es troba unida a la terrada del tambor per un pont de devers 7 metres de llarg. A la base troncocònica de la torre també hi ha una cisterna, usada històricament com a presó i anomenada l'Olla, mitificada pels romàntics. Un text descriptiu de Josep Pla ens hi pot servir de lectura.
Pugem per una magnífica avinguda de pins, lluents encara de les ultimes pluges, al castell de Bellver. El senyor Joan Sureda té l'amabilitat d'acompanyar-me. El castell de Bellver fou construït per Jaume II de Mallorca i avui és propietat de l'Estat.
Des de l'exterior, des de l'escullera del moll de Palma, per exemple, el castell sembla una cosa antiga sense, però, crispació, una silueta plena i dolça com les edificacions filigranades i lineals, voltades d'un hàlit daurat que pintava el vell Lucas Cranach.
Quan hom, però, s'acosta al castell, les pedres produeixen una impressió de superba masculinitat. La seva elegància és a més a més inoblidable. La torre de l'homenatge, sobretot, és d'una finor i d'una distinció que no solen pas tenir gaires coses en aquest món, i encara molt de tant en tant. Entre la torre i el castell hi ha un arc apuntat, una ametlla d'aire d'una dolçor i d'una noblesa impertorbables. Dintre de l'ametlla hi ha enquadrada la catedral i tot l'urbanisme que la circumda, i la visió és meravellosa.
El castell és rodó i té, en els quatre punts cardinals, torres emmerletades que són una filigrana. Hi ha un pati central. El castell és a peu pla. Sobre el pati, la galeria de la planta baixa està porticada amb arcs rodons; la del primer pis, amb arcs de mig punt d'un gòtic humaníssim, d'un gòtic per a viure-hi sense gairebé adonar-se'n.
La combinació d'aquestes dues sèries d'arcs superposats produeix una impressió, una emoció, inesborrable. Davant del Bassin des Miroirs del jardí de Versalles hom sent el xoc de la bellesa — que és un xoc que si, en el moment de rebre'l, hom portava a l'interior alguna cosa descentrada i fora de lloc, es produeix amb una rapidesa instantània el retorn al seu encaix de la cosa descentrada. Aquest xoc se sent també contemplant el pati i les galeries porticades del castell de Bellver, sobretot mirant el panorama petri des de dalt, des del teulat.
El castell està voltat de pinedes seculars i frondoses que fan, amb el vent del sud, una olor intensa — i sembla una joia posada dins d'un estoig somniat.
Altres indrets de Palma: