Blanca era com la neu; de blanc vestida...
Autor:
Tomàs Aguiló i Forteza
Obra:
Obra poètica
, 1993
Pàgina:
174
Blanca era com la neu; de blanc vestida,
com sa innocència en es seu front impresa;
damunt sa llarga cabeiera estesa,
corona virginal de flors teixida;
blau mantell, com el cel que l'ha acollida;
blanc es vel, com dets àngels sa puresa:
així la veia jo ple de tristesa,
com si estàs solament allà adormida.
Així la veia jo, i la veig encara
enmig des camp que trist per mi verdetja,
prop des torrent que trist per mi redola;
la veig en fosca nit i en lluna clara,
i s'hermosa visió que així em rodetja,
endolceix un dolor que no aconsola.
