Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Els Porxets era l'espai destinat a acollir els nombrosos pelegrins que acudien a Lluc amb les seves cavalleries i que, avui, s'ha convertit en cel·les familiars. El conjunt ha estat declarat monument històrico-artístic, dins la pau de la Plaça, que guarda en el centre l'abeurador de 1589 i el bust de tres coneguts literats mallorquins: els poetes M. Costa i Llobera i Ll. Riber i el del gran apòstol de la llengua, Antoni Maria Alcover. Els dos primers van ser obra de Remígia Caubet i varen ser inaugurats el 1984 arran de la commemoració del centenari de la coronació de la Mare de Déu. El d'Alcover, obra de Llorenç Ginard, ho fou el 2001, com a donació de l'Ajuntament de Manacor per celebrar el centenari de la Lletra de Convit. Davant de cada bust podem llegar un text: "Cançó dels pelegrins de Lluc", de Miquel Costa i Llobera; dues reflexions sobre el que per Antoni Maria Alcover significava el regionalisme i el poema que Costa dedicà a Llorenç Riber arran de ser proclameat Mestre en Gai Saber. Hi podem llegir textos de cadascun d'ells.
Cançó dels pelegrins de Lluc
Dins el cor de la muntanya
Mallorca guarda un tresor.
Germans, en santa companya
pugem a la Casa d'or.
Anem amb bandera alçada
com un exèrcit de pau...
Verge de Lluc coronada,
damunt Mallorca regnau!
Maria té santuaris
per tot aquest país bell;
però entre puigs solitaris,
com a Reina, té un castell.
Just és que sia adorada
dins un tan noble palau.
Verge de Lluc coronada,
damunt Mallorca regnau!
Salut, bellesa i frescura
troba a Lluc el pelegrí
i una saba antiga i pura
que fa el cor més mallorquí.
Vida dels avis honrada
pareix que a Lluc alenau...
Verge de Lluc coronada,
damunt Mallorca regnau!
Aquí la pau seu a l'ombra
d'alzines patriarcals,
i amb santa imponència assombra
la grandesa dels penyals.
En majestat assentada
molt bé la Verge hi escau.
Verge de Lluc coronada,
damunt Mallorca regnau!
Si olors del camp du l'oratge,
és que cerca l'oració...
La veu del torrent salvatge
diu l'antiga tradició:
la Bella Dona salvada
tothom recorda en el Grau.
Verge de Lluc coronada,
damunt Mallorca regnau!
Lluc per Mallorca és encara
el sant racó de la llar:
i dins la llar de sa mare
quin cor no es logra escalfar?
Nostra súplica inflamada.
Mare, aquí dins escoltau.
Verge de Lluc coronada,
damunt Mallorca regnau!
Pelegrins de tota l'illa
fem presentalla del cor:
per cada ofrena senzilla
Maria dona un tresor.
Tresors a vostra fillada,
Reina del cel, escampau...
Verge de Lluc coronada,
damunt Mallorca regnau!
Aquesta Illa que traguéreu
del poder de l'infeel,
sia, com Vos la volguéreu,
planter de vides pel cel.
De bell nou s'és consagrada
ara a Vós que l'emparau.
Verge de Lluc coronada,
damunt Mallorca regnau!
Dau l'oli pur a la serra,
donau al pla fonts de vi;
i sia el fruit de la terra
semblança d'un fruit més fi.
Donau sempre bona anyada
de caritat i de pau...
Verge de Lluc coronada,
damunt Mallorca regnau!
De les plagues forasteres
allunyau l'impur alè;
sien les nostres riberes
grans murades de la fe.
La pietat arrelada
floresca en aqueix cel blau.
Verge de Lluc coronada,
damunt Mallorca regnau!
11. La nacionalitat catalana
¿Ho som nosaltres una nacionalitat, diferent de la castellana, de la gallega, de la basca?
I prou que ho som, per més que qualcú, sols de sentor-ho, tregui foc pels queixals, i mos tiri carrerons de llamps i pestes, que, gràcies a Déu, no mos tocaran ni un fil de roba, perquè mos abriga una corassa incontrastable: la ffonda convicció del nostre dret i la seguretat del nostre triomf definitiu.
Prou que o som una nacionalitat; en tenim tots els símptomes, distintius i caràcters. Tenim l'idioma.
12. Tenim idioma o dialecte. El català, el mallorquí, el reossellonès i el valencià són un sol idioma
Si qualcú me tranca el davant dient-me: -¿El català és un idioma? ¡Tot lo més un dialecte! –li respondré: ¿Voleu que sia un dialecte? Està bé, peraixò no ens barallarem. Idioma o dialecte, tenim un llenguatge que es parla des de Salses i Formiguera (Capcir) fins a Crevillent i Santa Pola, des de les Maleïdes i Calaceöt fins a les Balears i Alguer. ¿Qui no sap que açò que en diuen català, rossellonès, mallorquí, menorquí, eivissenc, valencià, tortosí, pallarés, alacantí, no són més que modalitats d'un mateix i únic idioma que el poreu anomenar com vulgueu, mentre no faceu la toixarrudesa de negar-li l'existència, que, després de tot, la tendrà, tant si la hi negau com si la hi reconeixeu? ¿Qui és capaç de citar-me una forma o moalitat lingüística de les Balears o de regne de València que no es trobi dins Catalunya oriental, septentrional o occidental?
A mossèn Llorenç Riber i Campins, Mestre en Gai Saber
Jove poeta, fill creixent,
qui dus el sol de l'Orient
a dins tos ulls i fantasia,
en ton obsequi bé caldria
avui trincar amb noble vi
d'Esmirna, Quios o Enguedí,
dins copa d'or i pedreria.
Té l'opulència oriental
ta Musa, que és de sang reial
per més que es vesti de pastora,
com Sulamita cantadora
qui té els tresors de Salomó,
tots els perfums de Jericó,
tot el floratge de l'aurora.
A damunt l'art depur perfil
i el ritme d'Hèl·ladegentil,
tu has aportat un altre imperi:
l'art ple de símbols i misteri
qui se cobreix de màgics vels
d'humana fibra i raigs d'estels,
d'encens i cordes de salteri. [...]
D'ençà que jo t'he conegut,
a dins Mallorca t'he cregut
ungit per rei de poesia...
Mes –te'n recordes?- un bell dia
dins un boscatge me semblà
que el sol mateix te proclamà
vibrant en vasta simfonia.
Era al pinar de Formentor
i jo et mostrava amb bell humor
aquell gran niu de mes cantades.
Llavors, creixent remors sobtades,
feren brunzir renou intens
com si sonàs l'eixam immens
de les abelles congregades.
-Què serà això? –vaig exclamar;
i un qui venia del pinar
me respongués: -És el sol qui canta.-
Com una cítara vibranta
brunzia l'aire damunt tu,
i resplendia ton cap bru
amb la mirada fulguranta.
Jo vaig pensar: -Jamai el sol
m'ha saludat a mi tot sol
amb tan magnífica escomesa...-
Jove, teva és la reialesa,
tu ets l'ungit, oh nou vingut!
I jo em complac d'ésser vençut
per ta inspirada jovenesa.
Un any, damunt aquella severitat impressionant va descendir del cel un blanc miracle. Jo mai encara havia vist caure neu. Aquell calmós espectacle em robà, amb la seva magnífica tranquil·litat, els ulls. Molt temps després, quan tot llegint, aquests mateixos ulls meus s'ompliren de l'eficàcia pictórica d'aquest vers bellíssim:
Adspice quam dcnsum tacitarum vellus aquarum defluat...
vaig recordar aquella abundant caiguda d'aigües mudes que ompliren la vall de Lluc amb la candor llanosa dels anyells.
I l'endemà, el miracle ja fou tot un altre. Aquella gran nevada cotonosa s'havia trasmudat en una fràgil cristalleria riquíssima que plorava gotes d'iris.
I la Mare-de-Déu, tota sola! La campana no despertava més que els ecos deserts i anava a tocar amb el seu plant viu els penyals solemnes. Els camins ploraven i 1'herba hi creixia.
Però vetaquí que un dia, entre unes roques per la vall d'Aubarca hi trobàrem florit un gínjol blanc. I l'endemà arribà una oreneta. Damunt un om, vestit de fulla tímida, un tudó començà a roncar-hi. I una mèl·lera salvatge començà a remoure's dins l'eura negra de les cases del Molí. I l'aire portava una vaga olor de violetes secretes. Iun ancell caçà al vol un plomissó que volava. I les figueres despullades com a cirials se començaren a encendre a cap de brot, amb flamadetes verdes. I els cirerers de pastor s'emmantellaren amb un blanc llençol d'aromes. I un bell matí tots els escolans de l'Escolania sortírem a voltar la plaça del monestir, amb rams d'olivera a les mans i cantant: hosanna! Ja és l'abríl. Ja és Pasqua. Aquelles boires blanques són les ales dels àngels de la Resurrecció.
Regina caeli laetare!
Altres indrets de Escorca: