Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El Passeig de Mar vertebra la façana marítima de la vila de Tossa. Va del Passeig Verdaguer al de la Vila Vella. Tenint al davant el singular arenal, la badia i la Vila Vella podem llegir textos de Joan Maragall, Marià Manent i un poema de Joan Perucho que ens ajudaran a reviure èpoques pretèrites.
Després em recordo del mar, que em semblà més bell que de costum, més clar i més pur al peu de les altes penyes fosques gegantinament tallades, totes treballades de baumes i coves. I avençant sobre el mar veig alçar-se sa vila veia, com somni d'antigor entre muralles, merlets i torres en runes, i pels grans esvorancs es veu el mar tremolant a baix, amorós, en la platja fina. Això era cap al tard que ho vèiem, i jo sentia una mena d'esvaïment delitós, com si visqués fora del temps en un món de visió. Aquells carrerons tan foscos entre muralles, i de tant en tant, l'aparició clara del mar allà baix...
Després hi baixàrem a la dolça platja, i sentírem aquell harmoniós parlar dels pescadors que pertot hi fan sentir la s com ressò de l'etern fresseig de vents i ones que envolta la vida llur...
Després recordo que la major part dels companys partiren cap a Sant Feliu en una barca que s'allunyà lliscant pel mar crepuscular, apareixent i desapareixent entre les negres roques de la costa: i cada volta que tornaven a aparèixer, cada volta més lluny, ens tornàvem a signar l'adéu... Es perderen enllà, i es féu nit de pressa. [...]
I ara l'última sensació que m'enduia de Tossa era la flaire de la ginesta llençada com encens sobre el mar blau...
Adéu entre olors, vila de Tossa!
Després, amb el bon amic que volgué restar amb mi la tarda abans, no sé pas com ens ho férem per a poder-nos arrencar al bon afecte que ens retenia; però havíem de marxar i marxàrem...
I encara em recordo que pel camí parlàvem d'en Vilallonga, el pintor fill de Tossa, el que sabia pintar les penyes i el mar de Tossa com volen ésser pintats, i que ens havia mig promès encontrar-nos-hi aquella tarda, primera i única volta que l'hauré vist, en un jardí de la Bonanova, gravement amable i ple de sentit, amb una rosa fresca que tenia en les mans... No hi vingué a Tossa aquell dia; hi anà més tard a morir... Ara ja no em puc recordar de res més.
La punta de Tossa s'entreveu, lluny, entre boires. Un ventet favorable ens empeny i la barca dansa més que al principi. Algun company, ulls clucs, s'aguanta el front amb la mà. Damunt la muntanyola hom veu ja el far de Tossa i la casa del torrer. Més avall, una torre antiga i bocins de la «Vila vella». Guanyem la punta, orsem, passada la muntanyola, i som davant la platja polida, en l'ample amfiteatre. Més enllà, una renglera d'arbres, d'horts, de cases i tot el poble; i al fons pujols amb alguna vinyeta, boscos d'alzines i la serra del Montllor. Hem seguit el poble: a la part nova, cases de pescadors, emblanquinades, amb herbetes damunt el rovell de les teules, amb algun test a les finestres menudes i nanses a les parets. Un pescador, brusa blava, duia un infant a coll. Hem vist, ajagut vora una porta, al costat mateix d'un verdum engabiat, un noi que fixament se'l mirava. De tant en tant, al fons d'un carrer, la mar o un tros de mur antic o una torre colrada damunt les cases irregulars. Un cel pur i un gran sol omplen la vila. A la platja hi havia roba blanca al sol i xarxes llarguíssimes: unes dones les endegaven sota magnes ombrel·les, lentament.
Tossa de Mar
El migdia es dilata a l'areny
i tenen els cossos la gràcia
d'aquella mar que expira.
Mediten les delicades ruïnes
l'infortuni del temps
mentre llangueix el dia a les balustres.
Més tard, la dansa instiga el jovenívol ardor
i el navegant s'allunya en la nit blava.
Altres indrets de Tossa de Mar: