Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
A principis del segle XX, i com a conseqüència de la riquesa que comerç amb Amèrica havia portat a la vila, es va projectar la remodelació del temple. La reforma es va realitzar sota la influència del Modernisme, i va ser obra de Bonaventura Conill i Montobbio, arquitecte descendent de lloretencs i seguidor de l'Escola de Gaudí Entre 1914 i 1920, Conill va dirigir la construcció d'un cos avançat a la part de la façana, amb un petit atri sobresortint, i va rematar tot el conjunt amb cúpules d'aire bizantí. També va construir dues capelles laterals poligonals, a cada costat del presbiteri, també coronades amb cúpules, juntament amb una casa i unes escoles parroquials seguint el mateix estil. Les façanes laterals exteriors del temple van ser revestides amb altars adossats a la paret i amb altres elements ornamentals utilitzant mosaics, la tècnica del trencadís i peces de ceràmica i pedra. A la part superior de les façanes destaquen les figures dels dotze apòstols, en mosaic venecià, que van ser elaborats pels tallers Bru de Barcelona.
Durant la Guerra Civil de 1936 la major part de la decoració modernista, mobles, imatges i retaules de la parròquia van ser destruït. De tota manera, gràcies a la mediació d'alguns artistes de Lloret, es van poder salvar nou taules del retaule renaixentista de Pere Serafí. També es van preservar (amagades en un fals sostre del temple) vuit teles que havien format part d'un retaule del Roser. Aquestes obres constitueixen la part més interessant del llegat artístic d'aquesta església. En qualsevol punt dels descrits podem acabar de llegir el fragment de l'oda que completa el llegit a davant de l'Ajuntament.
Oda a Lloret de Mar II (fragment)
Oh, Lloret a l'hivern! Fogar d'estudi
(no pas fugir d'estudi en gran matí),
tot desitjant que el temps gentil trasmudi
les escaiences d'un tan bell bastir.
«S'amorra, amorra»? Gust de la vagància?
Molt de marina i de campestres déus.
Mes l'aire hi tresoreja la fragància
del socors lauretà als estranys i als teus.
La gent que et va fruir com a sorpresa
de joc de cartes, trompeteig de galls,
les vigílies de festa, queda ullpresa
amb ets teus nous acolorits blancalls.
El sol taronja i verd que s'esllavissa
del bosc a llunyes aigües de setí
acosta illes de plata com Eivissa
i agermana els fidels del ball més fi.
La processó per mar, amb «Ses Obreres»
(oh, el minuet, tan noble com alat,
i aquelles almorratxes enciseres!),
troba ensems terra nova i envelat.
Fora d'humana mida no resulta
res que es doni a Lloret. Atzar, fatic,
recordats piament, tenen un culte
al fons del cor com en un vidre antic.
Un vidre de banús o de l'arena
d'una platja com la virginitat
de l'aigua, tan diàfana i serena,
que et fa gemma de cristal·linitat.
Topazi de la Costa i maragdina
transparència dels canvis de la llum,
et vénen a cercar el tritó i l'ondina,
i a molts te'ns vas tornant un dolç perfum.
«Coneix-te a tu mateix» i «De res, massa»
et regulen. Prò, més que lluentells
de llegendes, Apol·lo et llueix massa
per retenir ales d'àguila i artells.
Àguila blanca, majestat florida,
vola a Venècia, a Cuba, als caps del món:
si tornaves vermella, malferida,
o cendra al mar, renaixeràs al mont.
Renaixeràs al mont, a la muntanya
espessa d'arbres d'òptima resina
i verds. Pinyons com llet, flor de castanya,
llorer, suredes, la senzilla alzina.
Parents de lluny semblant, llorer i lluer;
ambaixadors essent, rossinyols, merles,
oh, a l'alba, en temps novell, cor renouer,
com en surts, d'aquests boscos, molls de perles!
Entremesclall de sons i voladisses,
terra empreciosida d'encantàries,
ens fas les ànimes enyoradisses
d'estupefaccions involuntàries.
I enmig i enlaire, l'Àngel, marbre dur,
que, amb la Mare del Crist i el medalló
del dolç poeta i sacerdot millor,
dreça l'estrella que tothora lluu.
Ciutat de déus mereixes ser, Lloret,
Lloret de Mar, la de les fresques roses:
sigues Ciutat de Déu, vila que goses
i fas, com si et gronxessis a l'airet.
Altres indrets de Lloret de Mar: