Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Pinya de Rosa és un espai natural de 50 hectàrees que està protegit per llei des del 2003. L'any 1941, l'industrial Ferran Rivière de Caralt va venir a estiuejar a Blanes amb la seva família. El va entusiasmar la descoberta del racó de l'Agulla i, el 1945, decidí construir-s'hi una torre. A banda de la vinya de l'Agulla, per la qual en pagà un bon preu, decidí adquirir els adjacents. El jardí va ser dissenyat per Joan Mirambell i la casa que centra la finca fou obra de l'arquitecte Raimon Duran i Reynals. El jardí s'anà enriquint de varietat d'Aloes i Àgaves, que l'han convertit en un referent en els cercles cactològics internacionals. Dintre del jardí botànic, s'han ubicat tres edificacions: la de l'entrada que havia de fer les funcions de biblioteca, més avall, trobarem dues residències senyorials importants i, finalment, a baix de tot del jardí trobem la casa, davant de la qual s'ha ubicat un estany petit, complementat, per una banda, amb un porxo rústic, sense voltes sinó cobert amb troncs de fusta. Mentre que per l'altra, hi ha un conjunt d'escultures, còpies en marbre d'obres clàssiques de rellevància. L'any 2008, la propietat fou venuda a un empresari rus que en pagà 24 milions d'euros. En qualsevol punt del jardí serà pertinent llegir un fragment del discurs que Ruyra va dictar en els Jocs Florals de Blanes.
Cap idea més oposada a la veritat, si es referís a la nostra costa brava! Dubto que enlloc del món hi hagi una mar més plàcida i atractívola, una atmosfera més serena i una naturalesa que expressi amb més claredat l'alegria i la dolçor. Sobretot a l'estiu, no és possible aquí la tristesa. Les orenetes i les falzies envaeixen el nostre cel, cridant "visca!, visca!". El rovell de les nostres més humils teulades es converteix en una crosta d'or, que les fa tan esplendoroses com aquelles amb què la llegenda corona la meravella dels seus palaus encantats. Els penyals esclaten en una brillant florida de ginesta, que els dóna l'aspecte d'altars en lluminària. I, a la manera de sacerdots, d'aquells altars, els arbrets d'atzavara s'aixequen ací i allà, al cim de les cingleres, amb una actitud gallardíssima d'entusiastes oferents, presentant amb múltiples braços a la benedicció del cel les tofes de llurs flors flamejants. Voleu més esclat de llum? No, els jardins artificials de la Costa d'Atzur de França no són tan harmoniosos com els que creixen venturerament a la nostra Costa Serena. Allí quasi desapareix la penya sota terres sobreposades i vegetacions d'un verd obscur. El paisatge fa en certa manera l'efecte d'un cap on hagi traficat un hàbil perruquer amb afegits i tintures. A la nostra costa, en canvi, tot és natural. Els penyals subsisteixen i el sol hi canta de pròpia veu amb les notes més adequades a la seva glòria. I, en veure'ls florir, un hom pensa: "Fins i tot els ossos de la nostra terra s'han estremit de goig i s'han vestit de festa; eixamplem el cor; associem-nos al llur somriure". ¿Què té d'estrany, doncs, que les nostres campanes tritllegin, que les músiques recorrin els nostres carrers i que les nostres viles es moguin amb aires de dansa i amb fervors de poesia?
Altres indrets de Blanes: