Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El volcà de Santa Margarida, de 682 metres d'altitud, es troba al pla de la Cot, a l'oest de Santa Pau. Va entrar en erupció fa uns 11.000 anys. És un dels més grans de la Zona Volcànica de la Garrotxa, la seva boca, que avui és un prat amb l'ermita d'origen romànic dedicada a Santa Margarida, té 2.000 de perímetre. Es de tipus freatomagmàtic perquè va ser amb un llac subterrani d'aigua amb què el magma va pujar i va entrar en erupció. Jesús Massip va dedicar-li un poema, que podem llegir des de qualsevol punt del cràter, i Eugeni Perea una anotació de dietari del dia que hi va ser.
Volcà de Santa Margarida
He tornat sol —m'ha abandonat la vida—.
Com una font que s'ha estroncat, no parla
—ni canta, ni refresca, ni espilleja—.
He acompanyat les cendres de l'amor
—enamorat encara per a sempre—
ben conscient que el miracle
m'enganya —dret i viu
sobre el tou del volcà—
sota la cendra inerta, sense escalf,
ja soterrada. Fesa
per un llampec la veu, vençuda i fràgil
com una torre forta ja rendida
—com un arbre solemne i solitari—.
Per una pista gairebé rampant accedim al volcà Santa Margarida: l'erosió dels marges deixa veure les capes geològiques del pastís mineral —cuit fa mil·lennis— i entre les clarianes del bosc les valls quadriculades i fèrtils del conreu. A la dreta del camí una antiga masia de pedra fosca, amb cleda de bestiar, ofereix entrepans i begudes a bon preu. El bosc caducifoli és impenetrable a causa dels tallats i desnivells, i només alguns senderons entrecreuen la via principal. Des del con del volcà veiem el cràter groguenc d'herba seca i al bell mig l'ermita romànica: és l'obsessió per sacralitzar cims i fondalades, com si l'encens del bosc no fos prou, o el vent i la pluja desfermats en ple rostre i l'aiguabarreig de la solpostada no incitessin prou al pur i alt pensament.
Altres indrets de Santa Pau: