Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
L'actual església de Sant Feliu de Pallerols data del segle XVII i va ser reconstruïda sobre una d'anterior romànica. La plaça de l'església que va de la façana del temple fins al punt on hi el monument a Verntallat era l'eix del poble medieval emmurallat i el lloc idoni per a llegir dos fragments de Records d'un excursionista, de Carles Bosch de la Trinxeria de quan va viure un episodi de la guerra carlina, possiblement en aquests mateixos espais.
Era sol post i donàvem vista a Sant Feliu de Pallerols, quan l'avançada avisà que es veia sortir una força per la part oposada del poble. Com no es tenia notícia de la proximitat de cap columna enemiga, se suposà que era dels nostres, que, tal vegada, s'apartaven, sospitant que nosaltres érem enemics. S'armà l'ullera de campanya del general i, abans que aquest hagués presa punteria, los qui teníem bona vista ja havíem comptat fins a una quarantena de cavalls que, formant tirallonga, enfilaven lo camí del santuari de la Salut.
—És l'Esquadró de la Sang! —exclamà algú—. Conec lo cavall boig del comandant, que va, com sempre, fent cabrioles de ràbia.
—Ah, bah!—féu lo general, retornant a l'assistent l'ullera—, deu anar a prendre posicions a Collsacabra. Se'ls hi ha d'enviar avís de que tornin, o si no els pobres hi prendran mal, de nit per aquestes garrotxes.
Vaig anar a complimentar aquesta ordre, destacant un cavall de l'avançada, que partí escapat.
Poc després entràvem al poble, a on cadascú tenia ja, per ésser-nos molt familiar, no sols son allotjament predilecte, sinó també coneixences i amistats. Per aquestos pobles, l'entrada d'una força carlina constituïa un dia de fira, no sols per a les botigues, cafès i hostals, que feien son agost amb la venda i suministre de mil objectes que ens eren de més o menos necessitat, sinó també per a les mosses, que anaven en doina, trabucades del seny pels minyons que uns amb altres, a tall de tropa, ne feien córrer una en cada poble.
De sobte, ressonà, fúnebre i pausadament, una corneta de cavalleria, i la remor de ferradures, repicant sobre els rierencs de l'empedrat, denuncià l'arribada d'una força muntada: era l'Esquadró de la Sang.
S'obriren algunes portes i finestres, per a on treien lo nas alguns curiosos, i en lo camp lluminós que projectaven los quinquers d'una taverna, hi aparegué el corneta, qui, rebent la llum de ple a ple, projectava sa sombra, engrandida fantàsticament, sobre la paret d'una casa veïna. Muntava un cavall d'un blanc brut que, amb la brida fluixa i el cap penjant, caminava penosament al compàs de les nassades de la corneta que el cavaller, amb lo cap alt i les galtes inflades, empunyava a tall dels jueus dels misteris de Setmana Santa. Un mocador de gitano li cenyia els polsos, sobre el que la suosa boina, de cairell, semblava no poguer aguantar lo pes de la metàl·lica borla que, com cascata d'or fals i rebregat, li tombava sobre el muscle.
Altres indrets de Sant Feliu de Pallerols: