Autor:
Carles Bosch de la Trinxeria
Obra:
Records d'un excursionista
, 1983
Pàgines:
278-279
L'endemà al matí, a trenc d'alba, sortírem del mas, travessant un país molt muntanyós. A les nou arribàrem a Mieres, quarter general d'una delegació de la intendència carlina.
Ens conduïren a la plaça davant el «palau» de la Intendència; els carlins i el capità s'acomiadaren de nosaltres i ens deixaren a l'entrada de la casa, on ens asseguérem sobre els graons de l'escala de pedra, puix érem molt cansats, esperant la nostra sort.
Al cap d'una estona comparegué un carlí vell, molt malcarat i de mal geni, armat d'una vella escopeta, que ens donà l'ordre de seguir-lo. Al passar pels carrers, com si fóssim facinerosos, la cara ens queia de vergonya. Quant a la gent de Mieres que ens veia passar, no en feien cas: es coneixia que no era per ells cosa nova.
Per fi, ens deturàrem davant d'una porta, i acompanyats sempre pel carlí malcarat, pujàrem l'escala, després d'haver fet antecambra en el replà, s'obrí la porta d'una cambra i ens trobàrem davant d'un individu d'uns 40 anys, en mànegues de camisa, assegut sobre un llit, el qual, amb cara enverinada i veu enfadada ens digué:
—Senyors de l'Ajuntament de la Jonquera, vostès han menyspreat les meves amenaces, han estat tossuts en no voler pagar els trimestres que deuen; m'han obligat a emprar els grans mitjans; ho sento molt. Per ara començo a imposar-los 200 duros de multa. Aquí es quedaran presoners fins que el degut sigui pagat, i en consideració a l'amistat que tinc per vostès, quedaran lliures dins de la població i els seus voltants, en lloc d'anar amb els altres presoners a la caserna de can Reixac. Si necessiten diner per a pagar les despeses que faran, estic a llur disposició. Guerxo! (Era el nom del carlí malcarat, el nostre vigilant.) Porteu-los a ca l'estanquer; dieu-li de part meva que aquests senyors han d'ésser tractats com amics meus... Ja es poden retirar. Mercès per l'atenció...
