Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La vila de Mieres es troba a 286 metres d'altitud, a l'interfluvi de la riera del mateix nom i el riu Tort. La centra l'església de Sant Pere, d'època barroca, tot i que documentada ja el 834, i aturonada en l'original nucli medieval. Va ser escenari destacat de l'alçament de la segona Guerra dels Remences al 1484 i de la Guerra del Francès el 1812 amb el guerriller Rovira. A Mieres també acabà el periple de Carles Bosch de la Trinxeria segrestat a la Jonquera per no pagar tributs als carlins, després de travessar la Garrotxa per Agullana i Sant Llorenç de la Muga. Podem llegir diferents fragments de Records d'un excursionista que tracten dels fets.
L'endemà al matí, a trenc d'alba, sortírem del mas, travessant un país molt muntanyós. A les nou arribàrem a Mieres, quarter general d'una delegació de la intendència carlina.
Ens conduïren a la plaça davant el «palau» de la Intendència; els carlins i el capità s'acomiadaren de nosaltres i ens deixaren a l'entrada de la casa, on ens asseguérem sobre els graons de l'escala de pedra, puix érem molt cansats, esperant la nostra sort.
Al cap d'una estona comparegué un carlí vell, molt malcarat i de mal geni, armat d'una vella escopeta, que ens donà l'ordre de seguir-lo. Al passar pels carrers, com si fóssim facinerosos, la cara ens queia de vergonya. Quant a la gent de Mieres que ens veia passar, no en feien cas: es coneixia que no era per ells cosa nova.
Per fi, ens deturàrem davant d'una porta, i acompanyats sempre pel carlí malcarat, pujàrem l'escala, després d'haver fet antecambra en el replà, s'obrí la porta d'una cambra i ens trobàrem davant d'un individu d'uns 40 anys, en mànegues de camisa, assegut sobre un llit, el qual, amb cara enverinada i veu enfadada ens digué:
—Senyors de l'Ajuntament de la Jonquera, vostès han menyspreat les meves amenaces, han estat tossuts en no voler pagar els trimestres que deuen; m'han obligat a emprar els grans mitjans; ho sento molt. Per ara començo a imposar-los 200 duros de multa. Aquí es quedaran presoners fins que el degut sigui pagat, i en consideració a l'amistat que tinc per vostès, quedaran lliures dins de la població i els seus voltants, en lloc d'anar amb els altres presoners a la caserna de can Reixac. Si necessiten diner per a pagar les despeses que faran, estic a llur disposició. Guerxo! (Era el nom del carlí malcarat, el nostre vigilant.) Porteu-los a ca l'estanquer; dieu-li de part meva que aquests senyors han d'ésser tractats com amics meus... Ja es poden retirar. Mercès per l'atenció...
Mieres és una població bastant gran, enmig d'una vall fèrtil, rodejada de muntanyes, que forma un pla de prou extensió. Molt arbrat, closes vorejades d'oms i verns, esmaltades de belles floretes; horts, camps, canemals frondosos de molta gallardia; cases de pagès de bon aspecte. És país que hi deu ploure sovint, puix que sense regadiu el camp és tan verd que dóna gust. L'església, estil renaixement, gran, ben adornada, amb orgue.
El poble està dividit per una riereta on a penes passa aigua. La seva indústria consisteix a teixir fil de cànem i de llinet. Quasi a cada casa hi ha un o dos telers, d'aquells de la vellura, amb llur llançadora que fa un tric-trac sec i monòton.
Mieres ofereix una singularitat: en les cingleres que la rodegen per la part de tramuntana, s'hi veu una gran penya que en diuen el rellotge de Mieres. En efecte, en totes les estacions de l'any, quan fa sol, l'ombra que projecta aquella penya, marca les hores del dia i sobretot migdia, cosa que nosaltres vam comprovar. Es veu de lluny i serveix de guia als treballadors del camp.
Esmerçàrem la nostra estada a Mieres fent excursions pels seus voltants. Vèiem sempre sentinelles carlins que feien de talaia per les altures.