Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
A partir del segle XVI a Eivissa i Formentera eren freqüents els atacs de pirates i altres enemics, i aleshores els portmanyins feien senyals de foc i fum, o feien bruelar corn per avisar que tothom havia de refugiar-se a l'església, i per això aquesta no té obertures, i té una gran torre damunt la qual fins al segle actual hi havia dos canons que disparaven cap a sa Conillera. Les portes temple eren de ferro perquè no es poguessin cremar. A dins hi havia un pou d'aigua bona per si feia falta durant el temps que havien d'estar tancats. Josep Pin i Soler en el text que proposem llegir sota la porxada de l'església ens la descriu molt diferent de com la podem veure avui dia i, en canvi, molt semblant de com degué durant dècades.
Lo poblat de Sant Antoni s'estén a vora una bahia més gran que la d'Ibissa i va pujant per suaus plans inclinats fins al redós d'un grupo de construccions que vistes de lluny fan molta tossa. Consisteixen en una torre robusta i poc alta del castell que allí hi havia, la iglésia parroquial que hi està adherida i ocupa part de lo que fou castell i un tros de paret lateral al capdavall del quin hi ha l'abadia.
La casa abadial té l'aspecte d'una masia catalana. Està trepada per tres balcons al primer pis (i únic) i una sola porta als baixos. Seguint l'alineació de sa fatxada corre un mur obert per dos portals a punt rodó que donen a un pati destinat a galilea, o sia refugi de feligresos quan fa mal temps i la porta de la iglésia no és oberta, de manera que de fora i de lluny lo que es veu d'aquell conjunt són los balcons i porta de l'abadia, la paret, la tanca amb los dos portals i la torre que fa cantonada.
Altres indrets de Sant Antoni de Portmany: