Portal de ses Taules

Autor: Josep Maria Quadrado Nieto
Obra: Llibre d'Eivissa , 1957
Pàgines: 161-162

Entre el baluard de Santa Llúcia i un altre a la dreta que es denomina de Sant Joan, corre en declivi amb el seu cordó la cortina de la muralla, on s'obre l'ingrés principal a la ciutat. S'hi munta des de la plaça de la Constitució per una rampa ampla i directa. Mur i baluards, construïts de compactes carreuades, acusen en el seu color torrat i en els fistons penjants de les tapereres, més anys dels que indica la seva robustesa i tenen les obres de Felip II. Avança el baluard de Sant Joan i forma una raconada on guaita la casa d'armes amb els seus arcs de galeria; i a l'angle exterior, damunt matacans, es dreça una garita de forma quadrada i coberta piramidal, com totes les que hi ha de tret en tret a la fortificació d'Eivissa. Bon acompanyament per al majestuós portal, anomenat de les Taules. L'arquitectura no desdiu de l'auster fundador de l'Escorial: enquadren l'arc bancals i llinda encoixinats; un escut magnífic del monarca d'ambdós mons, completat per digna inscripció, acaba d'omplir l'altura del mur. Als costats figuren respectuosament, en escala més petita, els blasons de la població i del seu governador Çanoguera. Per una feliç inspiració varen col·locar-se en simples fornícules, a banda i banda , dues estàtues romanes, trobades probablement quan es feien les obres, amb les inscripcions que els serveixen de base; representen pel que podem endevinar dels caps truncats, un baró i una sacerdotessa: d'aquesta guisa dues edats que malgrat el seu allunyament, tenen de comú la grandesa, es donaren la mà per erigir a Eivissa un arc de triomf.

Autor: Josep Pin i Soler
Obra: Vària II (Obres 2) , 2001
Pàgina: 55

Diumenge. Visitat la Vila alta en la qual se penetra per un portal coronat d'esplèndid escudàs amb les àligues austríaques «Philippo Rege Catholico et invictíssimo, etc., etc., 1595»... essent governador de la Força don Ferran de Sa Noguera.

L'entrada aquella s'anomena encara lo Portal de les taules, com si diguéssim de les fustes, dels taulons, pel pont amb cadenes que de nit lo tanca i que de dia cobreix lo fosso.

Prop del portal, a banda i banda, encastades a la muralla, l'italià que la construí, lo famós enginyer Giovanni Baptista Calvi, tingué l'escaient idea de posar-hi dues estàtues romanes —locals— que si bé són mutilades donen al pany de paret en què reposen un aire de riquesa, d'allunyament històric molt suggestiu. Fou verament una hermosa idea la del senyor Calvi.

Més amunt, en lo recinte interior, la portalada porta per ornament les barres d'Aragó.

Mentres l'artilleria fou de poca potència aquella cintura amurallada guardava als ibissencs de qualsevol insult. Avui tot allò és decoració pura. Los murs de pedra escairada gornits arreu de tota mena d'herbes parietàries, revellins, puntes diagonals, camins coberts i els quatre soldats i un cabo que ho guarden causen bonic efecte, però no el produiran ofensiu ni defensiu lo dia que una esquadra sèriament artillada decidís apoderar-se'n.

Autor: Josep Pla i Casadevall
Obra: Les illes (Obra completa 15) , 1970
Pàgina: 159

Així, traspasseu el portal i us trobeu a Dalt Vila. En l'entrellat de carrers que se us presenta, de seguida feu un descobriment. Descobriu l'arquitectura eivissenca. És una gran sorpresa. A la Marina heu vist una aglomeració urbanística dominada pel fet de voler imitar l'arquitectura infrapetitburgesa que podem trobar a Barcelona i a València. No hi ha a la Marina de la ciutat una qualsevol manifestació de l'arquitectura popular de l'illa: mediocritat absoluta. És per això que fa tanta impressió arribar a Dalt Vila. En primer lloc us trobeu davant una ciutat pràcticament morta. Cap trànsit. Poca gent. Una meravella. Dalt Vila és un conjunt silenciós representatiu del passat, impregnat d'història i d'aristocraticisme, modest, evidentment. No es pot negar: a la Marina hi ha un cert moviment, d'un gran sabor mediterrani i popular, una concentració de comerç, de navegació, de fondes i hotels, d'establiments, mercats i espectacles. La qualitat, però, és a Dalt Vila. Encara respira l'aire dels grans dies de la dominació catalana. Fou el centre de la vida feudal catalana, residència dels conqueridors i, fins a una època recent, residència de les famílies més importants de l'illa — les més riques i influents. Encara hi ha algun escut a les cases grans de Dalt Vila. Així, traspasseu el portal i aneu seguint.

Autor: Enric Fajarnés Cardona
Obra: Llibre d'Eivissa , 1957
Pàgines: 104-105

La ciutat

 

Ben emmurat silenci.

Rogenques les murades.

 

Afermant-se en llur pedra,

trements al vent, les tàperes.

 

Baluards sens banderes,

troneres sens bombardes.

 

Tres portes a tres vents,

obscures i celades.

 

De terrat a terrat

la ciutat puja, salta.

 

Les ones, cap al fons,

van romanent diàfanes.

 

Olius i magraners

drecen quietes branques

 

entremig d'antics murs.

I una palmera, alta.

 

Damunt jardins pregons,

finestres segellades.

 

A llevant, dominics.

Negres illots, fragates.

 

A ponent, agustines.

Hortet  flairós d'alfàbrega.

 

Gòtiques, cimejant,

les campanes de Pasqua.