Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Carrer principal de Dalt Vila que comença a la plaça de la Catedral i que arriba fins a la capella de Sant Ciriac, on pren el nom d'aquest sant. La primera vegada que apareix citat és en un capbreu de 1396. S'hi troben les cases més senyorials de Dalt Vila, com és el cas de can Balansat, can Bardaxí, can Laudes, can Francolí, la Reial Hisenda i altres. A començament del segle XX se li posà el nom de carrer del bisbe Torres, en homenatge a Joan Torres Ribas, que havia estat designat bisbe de Ciutadella (Menorca). Però després de l'arribada dels ajuntaments democràtics, el 1981 recuperà el nom de carrer Major, que mentrestant s'havia posat al carrer d'Enmig de la Marina. En diferents punts del recorregut podem servir-nos com a lectura de dos poemes de Jean Serra i Josep Marí.
Autor:
Jean Serra i Torres
Obra: Poemes , 1997
Pàgina: XVII
Obra: Poemes , 1997
Pàgina: XVII
La ciutat (Dalt Vila)
5
Amb els seus cavalls de porpra
la tarda s'aboca al meu voltant.
La mirada intenta
retenir l'evocació de tantes ombres
al carrer de l'Almudaina.
Després davallo per l'antic carrer Major
i tombo per la Portella. Flaire salobre
desprèn el crepuscle silenciós,
un poc dictatorial damunt les llambordes.
Qui serà testimoni del meu passeig
solidari, a més d'aquests carrers
i aquestes places...?
Autor:
Josep Marí Marí
Obra: La veu dispersa , 1982
Pàgina: 45
Obra: La veu dispersa , 1982
Pàgina: 45
Quin neguit em portava per aquells carrers alts?
Quin neguit em portava per aquells carrers alts
de Dalt Vila, a l'estiu, a les tres de la tarda?
Les portes, mig empeses, recollien les ombres
per a la sesta íntima. Sentia greus i enterques
campanades de bronze,
per als quarts i les hores que jo no demanava.
Hauríeu vist el sol, lent, sobre els empedrats
i les parets panxudes,
desdibuixat company dels passeigs solitaris.
I què era tot allò? Un poble que dormia.
Un laberint on perdre's et donava alegria.
I et trobaves, de sobte, rere una cantonada,
balcons amb roba estesa, ramells, un pati ombrívol,
esveltes galeries...
O una font.
O un gat com un llamp negre.
I una palmera dòcil guaitant per la murada.
Altres indrets de Eivissa:
Indrets